El play-off ja és aquí! (3-0)

El Lleida Esportiu ha passat per damunt de l’Olímpic de Xàtiva en un partit que s’ha ficat molt de cara ja a la primera part amb tres gols i l’expulsió d’un jugador visitant. Aquest resultat deixa el Lleida en posicions de play-off i com a millor català empatat amb el Llagostera amb 50 punts. A la mitja part s’ha fet la presentació de la base amb equips del Baby, Prebenjamí i Benjamí.

Pol Serveto-Pocs pensaven en les primeres jornades que el Lleida arribaria al tram decisiu de la temporada en les posicions de privilegi, i a més per la porta gran; Els blaus s’ho han guanyat a pols ja que han superat a rivals directes com Ontinyent i Huracán i han empatat davant rivals difícils com l’Atlètic Balears o l’Hospitalet. Una altra dada significativa és la de que no és perd des del 12 de Febrer a Terol.

Els deu primers minuts han estat de tanteig on els dos equips intentaven dominar la pilota i que no hi han hagut jugades de perill. Però just quan l’Olímpic començava a dominar el partit una falta clara de Ramón a Asier dins l’àrea ha acabat resultant penal i gorga pel vermell tot i que potser podria haver merescut més. Unes poques paraules entre Verdú i Asier han servit per decidir qui xutaria el penal, i el primer no ha fallat en la que és la seva especialitat. El porter de l’Olímpic Francis veia com la seva bona ratxa d’invativilitat de més de 500 minuts se n’anava a norris. Rondava el minut 16 i les coses ja pintaven força bé per un Lleida que no s’imaginava el que passaria en els següents minuts:  Pocs instants després del primer gol, J. Giménez s’ha estrenat com a golejador blau rematant amb un precís cop de cap impossible per a Francis. El valencià ho ha celebrat amb molta alegria ja que normalment ell fa assistències no gols. Però la bogeria no s’ha acabat aquí: amb un Olímpic de línies avançades una contra duta magistralment per Jorge Giménez ha acabat en una gran rematada d’Imaz que marcava el seu segon gol en dos partits consecutius i el sisè en tota la temporada. Cal destacar que l’extrem ha esperat fins el moment precís per fer el centre a Imaz ni massa tard ni massa aviat. L’expulsió de Fuentes al 34 (Xàtiva) ha certificat que els tres punts ja no marxarien de Lleida i així s’ha arribat al descans.

A la segona part ja no hi hagut història: els blaus dominant tranquil·lament amb un més i els visitants defensant com podien, tot i que s’han disposat d’ocasions claríssimes per augmentar la renda com una d’Asier sol a boca de canó, el marcador no s’ha mogut i els aficionats del Camp d’Esports han pogut disfrutar d’una calorosa però gran tarda pels interessos dels de la Terra Ferma. Així doncs el Lleida es queda dins de les posicions de play-off (sense comptar els punts d’alguns equips que encara no han jugat contra el Mahonés) i amb tota la il·lusió del món per intentar pujar. FOTO: Estudi Fotogràfic Carlos 

Lleida Esportiu: Víctor; Sobregrau, Pau, Jerson, Barreda; Massana, Jaume; Verdú, Jorge, Imaz; i Asier

Olímpic de Xàtiva: Soler; Pepín, Ramón, Emilio, Dani, Enrique, José, Fuentes, Mendoza, Fran Moreno i Rubén

Gols: 1-0 (16′) Verdú (p.), 2-0 (21′) Jorge, 3-0 (23′) Imaz

Repartiment de punts que satisfà a tots dos (0-0)

Lleida i Atlètic Balears han empata a zero en un partit vistós en el qual cada equip ha dominat una part. Els dos conjunts han disposat ocasions clares per marca i el resultat final no reflecteix el que s’ha vist en el terreny de joc. Finalment un punt que satisfà als dos equips ja que pels locals sempre és bo empatar contra el líder i als visitants els permet continuar al capdamunt de la classificació amb un còmode coixí de punts.

Jordi Brescó-L’inici dels primers 45 minuts ja ha estat un clar avís del decurs de la primera meitat del matx. Quan tot just s’havia disputat el primer minut de joc, Imaz ha desaprofitat la primera oportunitat, en rematar massa creuat una pilot morta dins l’àrea. El Lleida ha comandat el joc des de l’inici, mentre que l’Atlètic Balears ha mostrat un plantejament força conservador, impropi del líder de la categoria. Les seves mostres de perill es reduïen a la lluita del davanter Dani, que treia alguna cosa positiva de cada pilota disputada amb els centrals lleidatans, com en una rematada desviada al minut 15.

Ha estat un mer miratge per als balears, que han vist com tot just un minut més tard el seu porter Xavi Ginart salvava el primer gol. Ha estat en una jugada personal de Juanma per la banda esquerra en què després de superar l’últim defensor amb molta classe ha rematat al cos del porter visitant. L’acció ha motivat el conjunt d’Emili Vicente, que a continuació ha assetjat la porteria balear. Al 21’ ha estat Ramón Verdú en una doble rematada des de la frontal de l’àrea que la defensa ha pogut resoldre, i al 22’ ha arribat la més clara de totes: una altra bona acció de Juanma per l’esquerra ha acabat amb una passada enrere, des de la línia de fons, que Jesús Imaz ha enviat al lateral de la xarxa, just al costat del pal dret de la porteria balear.

El constant perill aportat per Juanma i la serenor d’un doble pivot innovador (format per Massana i Verdú), a més de la ja habitual seguretat defensiva, feien del Lleida el total dominador del joc. Amb el pas dels minuts, però, l’assetjament ha cessat i ha donat pas a una constant decadència del ritme que ha desembocat en l’arribada del descans.

La segona meitat ha deparat un canvi en el plantejament de l’Atlètic Balears, que ha fet un pas endavant i ha optat per presionar a dalt i, d’aquesta manera, dificultar la sortida de pilota còmode des del darrere del Lleida. L’aposta li ha sortit bé, i és que la possessió ha passat a ser molt més disputada. Aquest fet ha provocat que les oportunitats hagin escassejat. Això sí, les que hi ha hagut han estat molt clares. La primera ha arribat al minut 62’, en un gol anul·lat per fora de joc de Jesús Perera després d’una falta lateral. La rèplica lleidatana també ha arribat a pilota aturada, en una acció d’estratègia que Asier ha empalmat massa creuat.

La localització del joc cada vegada ha estat més centrada a terreny lleidatà, i això s’ha notat. Els últims vint minuts han estat de domini visitant, i malgrat no tractar-se d’un assetjament constant, els balears han disposat de dues accions força clares. La primera d’elles, al 73’, en un xut ajustat al pal de Matías que Víctor ha enviat a còrner. La segona, al 79’, encara més clara, després d’una gran passada entre línies d’Antoñito que Matías ha aprofitat per superar Víctor Ibáñez amb un toc sutil. Una sutilesa que ha permés l’arribada de Jerson, que ha pogut treure la pilota sota pals quan ja es cantava el gol.

Per la seva part, el Lleida també ha tingut opcions per endur-se el matx, a través d’accions aïllades. Al 78’, Jesús Perera ha estat a punt d’introduir la pilota en la seva pròpia porteria en pentinar una centrada de Juanma. La més clara, ha arribat ja en el descompte, en què el central Mantovani ha estat providencial en evitar una rematada de Jesús Imaz des de la frontal de l’àrea petita. Finalment, ambdós equips han acabat donant per bo l’empat.

FITXA DEL PARTIT

• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Sobregrau, Pau, Jerson, Barreda; Massana, Verdú; Genís Soldevila (Cheikh, 69’), Juanma (Dani Pujol, 87’), Asier (Pere Milla, 77’); Imaz.
• Atlètic Balears:  Xavi Ginart; Izquierdo, Mantovani, Quesada, Brian Angulo; Fullana, David Sánchez, Peter (Stanley, 68’), Matías; Dani (Antoñito, 59’) i Jesús Perera (Lawal, 81’).
• Àrbitre: Sanchís Cámera. Ha amonestat els visitants Brian Angulo (27’), Izquierdo (44’), Fullana (85’) i Antoñito (89’).
• Gols: No n’hi ha hagut.
• Incidències: Partit de la 29º jornada del grup tercer de 2ª Divisió B disputat al Camp d’Esports de Lleida. S’ha guardat un minut de silenci en memòria de l’exjugador Estanislau Basora.

Genís dóna la llicència per somiar (0-2)

Els lleidatans sumen la segona victòria consecutiva davant d’un rival directe i mostren les seves credencials en la lluita per les posicions capdavanteres. Els d’Emili Vicente han sabut aprofitar la superioritat numèrica des del minut set de joc per no passar excessives angúnies.

Emili Vicente, obligat per la baixa d’una peça clau com és Miki Massana, ha hagut d’introduir novetats en l’alineació habitual. L’entrenador lleidatà ha optat per Pau Bosch com a acompanyant de l’intocable capità Jaume Delgado al doble pivot, mantenint Azparren a l’eix defensiu, fent parella amb Jerson. L’altre sacrificat avui ha estat Genís Soldevila, teòric titular davant la baixa per lesió de Jorge Giménez, que ha vist com era Ramón Verdú qui es situava com a interior esquerre. Una alineació doncs, força defensiva, amb una línia de quatre a darrere més dos jugadors, com són Pau i Verdú, de perfil clarament defensiu, ocupant posicions al mig del camp.

Esperonats per la pirotècnia i pel gran ambient aplegat al Vicent Martínez Català, els jugadors de l’Huracán han sortit molt agressius, disputant des del primer minut la possessió de la pilota al Lleida. Tanta agressivitat, però, els ha passat factura, i ben aviat. Tot just al minut set, en una pilota sense aparent perill al còrner de la zona defensiva del Lleida, on Omar ha agredit Ramón Verdú. L’àrbitre ho ha vist i no ha dubtat en expulsar el jugador local.

La superioritat numèrica visitant, però, no ha tingut cap efecte a curt termini. L’Huracán ha mantingut un ritme de pressió molt alt, amb dinamisme, que l’ha permés viure sense angúnies i, fins i tot, disposar d’alguna opció de gol, com la protagonitzada per David Faz al minut 14, en una rematada de cap que ha marxat per sobre del travesser. La primera aproximació per part del Lleida no ha arribat fins al minut 20’, després d’una rematada molt fluixa de cap de Jesús Imaz. Els lleidatans han tornat a disposar d’una bona oportunitat tres minuts més tard, a la sortida d’un còrner, amb un altre cop de cap, aquest cop d’Azparren, que el porter local Paco ha pogut aturar amb alguna dificultat.

Emili Vicente ha vist clar, però, que la disposició dels seus no era la ideal. Pau no es trobava còmode en el doble pivot, i després de l’expulsió d’Omar el Lleida necessitava fer un pas endavant i anar a per la victòria de totes totes. L’entrenador lleidatà no s’ho ha pensat dues vegades i ja al minut 35’ ha introduit la primera variant tàctica: Genís Soldevila ha substituit Azparren (que ja tenia una targeta groga) i s’ha col·locat a l’interior esquerre, provocant una successió de canvis posicionals: Ramón Verdú ha passat a ocupar amb Jaume el doble pivot, mentre que Pau ha endarrerit la seva posició fins a l’eix defensiu, on ha format parella amb el seu germà Jerson.

Tot i les dues aproximacions perilloses per part dels valencians immediatament posteriors a la substitució (una de les quals salvada magistralment per Víctor Ibáñez), l’aposta de Vicente ha donat els seus fruits ben aviat. Tot just cinc minuts després d’ingressar en el terreny de joc, Genís Soldevila ha estat més llest que ningú i ha interceptat una passada del defensa Alexis cap al seu porter. L’atacant de Balaguer l’ha superat amb un barret i, amb suavitat i sense oposició, ha introduit la pilota dins la porteria. El Lleida aconseguia el més difícil: obrir la llauna.

La segona meitat ha començat amb un ritme frenètic, amb dues oportunitats molt clares per part dels dos equips. Pel bàndol local ha estat Willian qui ha enviat un xut molt ajustat per sobre del travesser de la porteria lleidatana. La rèplica visitant ha estat encara més clara, en una acció en què Juanma no ha aprofitat un gran servei d’Imaz des de la banda per superar el porter Paco, que ha realitzat una gran actuació. Poc a poc, l’Huracán augmentava els símptomes de perill en l’àrea lleidatana, de manera que la sentència es feia més necessària que mai. Aquesta ha estat a punt d’arribar en el 68’, en un contraatac claríssim (de quatre atacants per tan sols un defensor) que Genís Soldevila ha optat per resoldre amb una pilota picada que ha obligat Paco a lluir-se, altre cop.

El perill lleidatà a la contra era enorme, i la sentència no podia tardar en arribar. Ha hagut de ser l’home del dia, Genís, qui s’ha tret l’espina de la jugada anterior per marcar el gol definitiu. Al 75’, ha aprofitat una gran acció de Pau Bosch, incorporat a l’atac, que ha superat un defensor, ha arribat fins la línia de fons i ha fet una passada enrere que no es podia desaprofitar. Genís no ha perdonat i ha assegurat els tres punts per als seus.

Els minuts finals han estat més moguts del què es podia esperar, especialment gràcies a la col·laboració inestimable de l’àrbitre González González, que ha expulsat en un mateix minut David Faz i l’entrenador local. Ja en el temps afegit, entre Víctor Ibáñez i Carlos Barreda han aconseguit mantenir, un partit més, la porteria lleidatana a zero, salvant una clara acció per part dels valencians. Ja en l’última acció de matx, Paco ha rubricat la seva bona actuació aturant el tercer a Ramón Verdú. FOTO: golfutgol.com

Fitxa tècnica

• Huracán Valencia: Paco; Alexis, Amarilla, Tomás Ruso, Mateos (Pablo Vidal, 72’); Omar, Hernández, Luis Ángel (Sergio Cuesta, 63’), David Faz; Willian (Rufino, 56’) i Javi Moreno.
• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Sobregrau, Jerson, Azparren (Genís Soldevila, 35’), Barreda; Pau, Jaume; Verdú, Juanma (Pere Milla, 72’) Asier; Imaz (Saife, 83’).
• Àrbitre: González González. Ha amonestat els locals Mateos (52’) i David Faz (78’ i 89’) i els visitants Azparren (27’), Genís (77’), Jaume Delgado (84’) i Pere Milla (86’). Ha expulsat amb vermella directa el local Omar (7’) i per doble amonestació el local David Faz (89’).
• Gols: 0-1, Genís Soldevila (40’); 0-2, Genís Soldevila (75’)

Tres punts d’or per un bon Lleida (2-0)

Els d’Emili Vicente s’aprofiten de les mancances de l’Ontinyent per seguir amb l’escalada en la classificació i situar-se a tan sols dos punts de la zona de play-off d’ascens. Els lleidatans fan gala d’una gran seguretat defensiva i una notable efectivitat per solucionar sense angúnies un partit plàcid. 

La prèvia del partit ha deixat l’única mala notícia de la tarda: l’extrem valencià Jorge Giménez s’ha fet un tall a la mà que li ha afectat el tendó, de manera que no ha pogut entrar finalment en la convocatòria d’Emili Vicente. El tècnic lleidatà s’ha vist obligat a donar entrada a Genís Soldevila, mentre que la resta de components de l’alineació titular han estat els mateixos que van arrencar el valuós empat de la Feixa Llarga.

La primera meitat del matx ha estat marcada per l’ensopiment, provocat per l’excessiu respecte entre dos rivals directes que han estat molts minuts temptejant les seves possibilitats. Tan sols una gran rematada de cap d’Asier, que ha rebut una resposta encara millor del porter visitant Alberto, ha posat emoció a un joc marcat per les constants imprecisions. Els locals mostraven més voluntat de crear perill, tot i que sense aconseguir-ho, mentre que els visitants es mostraven ben plantats al darrere i aprofitaven les accions a pilota aturada per apropar-se a l’àrea lleidatana.

Els cinc minuts finals del primer temps, però, han portat tota la emoció que s’ha trobat a faltar anteriorment. Al 42’, una sortida perillosa al contraatac ha obligat Azparren a cometre una dura falta. El central basc ha vist la targeta groga, així com el defensor de l’Ontinyent Raúl Muñoz, que ha protestat airadament el color de la targeta per a Azparren. Poc es debia imaginar el central valencià que aquestes queixes l’acabarien condemnant de la manera més cruel. I és que tan sols dos minuts més tard i després d’una jugada personal d’Asier dins l’àrea, la pilota ha arribat a peus de Juanma, que després d’un excel·lent retall ha estat obstruït dins l’àrea… per Raúl Muñoz. Penal clar i segona amonestació per al jugador de l’Ontinyent. Asier no ha perdonat i ha posat el partit molt de cara per als blaus.

Tot i l’expulsió d’un dels seus centrals, l’Ontinyent no ha realitzat cap subtitució en el descans, sinó que ha realitzat alguns ajustaments tàctics: El lateral Borja ha passat a ocupar la posició de central dret, mentre que Ález ha enraderit la seva posició fins al lateral. La tònica de joc ha seguit molt semblant a la de la primera part, amb un Lleida dominador que ha sabut jugar amb la tranquil·litat de veure’s superior en el marcador i numèricament sobre el terreny de joc. Tot i això, les opcions d’Ontinyent d’empatar (molt minces) seguien presents, de manera que l’arribada d’un gol era necessària.

I la sentència no ha tardat en arribar. Al minut 62’, Jesús Imaz ha agafat l’esquena dels defensors valencians i ha convertit una puntada llarga en una passada excel·lent. El jove davanter lleidatà ha encarat amb calma el porter Alberto i la superat des de la frontal, situant el 2-0 en el marcador. A partir d’aquesta acció, els visitants han abaixat els braços i han permés que el Lleida hagi jugat relaxat, sense arriscar, els minuts restants de partit. Ni els canvis per part dels dos equips han modificat aquesta dinàmica, si bé és cert que en els últims deu minuts el marcador s’ha pogut moure. En primer lloc, a favor dels locals en tres accions pràcticament consecutives de Verdú, Imaz i Asier. Finalment, ja en el 88’, a favor dels valencians, després d’una acció del jove Bardolet que Víctor ha enviat a còrner amb una gran aturada a mà canviada.

Fitxa tècnica

• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Sobregrau, Jerson, Azparren, Barreda; Massana (Verdú, 75’), Jaume; Juanma, Asier (Dani Pujol, 85’), Genís Soldevila (Cheikh, 69’); Imaz.
• Ontinyent: Alberto; Borja, Óscar López, Raúl Muñoz, Alegre; Navarro (Urrea, 83’), Álex Cacho, Salero (Bardolet, 82’), Kikín; Gio i Javi Goméz (Carlitos López, 67’).
• Àrbitre: Sagués Oscoz (Col·legi basc): Ha ensenyat targeta groga als locals Azparren (42’), Sobregrau (51’) i Massana (60’) i als visitants Raúl Muñoz (42’ i 44’) i Giovani (59’). Ha expulsat per doble amonestació el visitant Raúl Muñoz (44’).
• Gols: 1-0, Asier (p) (45’); 2-0, Imaz (62’

I a la desena ha arribat la derrota (2-1)

El Lleida veu trencada la seva excel·lent ratxa de nou partits consecutius sense perdre en la seva visita al fortí de Pinilla, on el Terol ha sabut aprofitar millor les seves armes. Els blaus, però, han tingut opcions fins l’últim sospir. 

El Lleida Esportiu arribava a Pinilla amb gran moral, pròpia de l’excel·lent ratxa de resultats que portaven els d’Emili Vicente, però alhora conscients de la dificultat de puntuar en un estadi tan complicat, amb un terreny de joc parcialment impracticable, i davant d’un Terol que encara no coneix la derrota en aquest 2012. Vicente ha plantejat dues novetats en l’alineació respecte els 11 homes que van empatar la setmana passada al Camp d’Esports davant l’Andorra de Terol. El tècnic lleidatà ha donat entrada a Sobregrau al lateral dret, deixant als germans Bosch formar la parella de centrals i enviant Carlos Barreda a la banqueta. També ha alineat al davanter Cheikh, provocant una modificació en la posició de Jesús Imaz, que ha passat a la banda esquerra de l’atac. El sacrificat ha estat, en aquest cas, Genís Soldevila. Per últim, Vicente s’ha vist obligat a situar Miki Massana en el doble pivot per la baixa per lesió de Casquero.

Els primers compassos del matx ens han mostrat un període de tempteig, amb un Terol dominador i un Lleida correctament plantat en el terreny de joc. Ha avisat al minut set César, que no ha pogut aprofitar una indecisió entre la línia defensiva i Víctor Ibáñez, enviant la pilota per sobre del travesser. Ha estat el preludi del primer gol del matx, obra del bigolejador d’aquesta tarda, Álex Sánchez: l’atacant del Terol ha recollit una pilota morta dins l’àrea i l’ha creuada a la perfecció. El gol ha suposat un cop dur i, a més, ha trencat la impressionant ratxa d’imbatibilitat del porter lleidatà Víctor, que ha aturat el cronòmetre en 594 minuts sense encaixar un gol en lliga.

Els minuts posteriors a l’acció han deparat una major igualtat en el joc, provocada per la dificultat de controlar la possessió de la pilota per culpa del mal estat del terreny de joc i del fort vent que bufava a Terol. L’opció més clara dels visitants en la primera meitat ha arribat al minu 28, en una doble oportunitat molt clara: en primer lloc, ha estat Jorge Giménez qui ha obligat al porter Bodo a lluir-se; el refús l’ha recollit Jesús Imaz, que dins l’àrea i a boca de canó ha rematat massa alt. La resposta més destacable dels locals ha arribat al 35’, en un centre-xut d’Álex Sánchez que Jerson ha hagut d’enviar a córner sota pals.

En l’inici de la segona meitat, el Lleida ha donat un pas endavant, fent-se amb el control territorial del joc. Ja al minut 50’ ha avisat amb una acció en què Verdú no ha estat prou atent en una jugada embolicada dins l’àrea terolenca. La millora lleidatana queda demostrada en el fet que ha provocat fins a sis córners en els primers 11 minuts de la represa. El Terol, però, es seguia mostrant perillós especialment en el contraatac, obligant a intervenir Víctor Ibáñez de manera providencial en repetides ocasions. Res, però, ha pogut fer el porter del Lleida en l’acció del segon gol terolenc, obra un altre cop d’Álex Sánchez: una pilota a la banda dreta de l’atac local ha arribat, dins l’àrea, a Víctor Salas, qui l’ha obert a l’esquerra davant l’arribada, completament sol, del golejador de la tarda, que ha sentenciat al segon pal.

Però quan més tocat semblava el conjunt d’Emili Vicente, ha arribat el gol de l’esperança. Ha estat  obra, de qui si no que d’Asier Eizaguirre, que s’ha anticipat a una gran centrada de Jorge Giménez des de la banda dreta per imposar-se als centrals i enviar la pilota rasa al costat del pal dret. Corria el minut 75’ de joc i el gol ha donat ales als visitants i ha animat l’entrenador: Vicente s’ha jugat el tot per tot donant entrada a Genís Soldevila en el lloc de Massana. La reacció, però, ha arribat massa tard i ha estat greument afectada per les constants interrupcions en aquesta fase del matx: s’han ensenyat fins a cinc targetes, a més de quatre substitucions (dues d’elles, per part del Terol, ja en temps afegit). Amb aquest panorama, tan sols una rematada forçada de Jorge Giménez, que ha sortit massa alta, al minut 85’, ha posat l’ai al cor a l’afició que omplia Pinilla. Els terolencs han sabut contenir el resultat i han fet rememorar als lleidatans, després de tres mesos, el gust amarg de la derrota. Foto: Diario de Teruel

Fitxa tècnica:

• Terol: Bodo; Pablo, Bruno, Aimar, Carlos David; Monforte, Valleros, Salas (Chirri, 92’), Álex Sánchez (Raúl Muñoz, 91’); César (Feito, 87’) i Negral.
• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Sobregrau, Pau, Jerson, Verdú; Jaume, Massana (Genís, 78’), Jorge Giménez, Imaz (Juanma, 66’); Asier i Cheikh
• Àrbitre: López Martínez (Col·legi murcià): Ha amonestat els locals Salas (64’), César (86’) i Feito (89’), i els visitants Jorge (45’) i Pau (64’).
• Gols: 1-0, Álex Sánchez (11’); 2-0, Álex Sánchez (71’); 2-1, Asier (74’)
• Incidències: Partit de la 24º jornada del grup tercer de 2ª Divisió B disputat a l’Estadi de Pinilla de Terol, davant la presència del seleccionador espanyol Vicente del Bosque.

El Lleida no pot superar el mur terolenc (0-0)

Els blaus, tot i mostrar-se superiors a l’Andorra de Terol, han estat incapaços de concretar les múltiples ocasions de què han disposat i perden una bona oportunitat de donar un gran salt endavant en la classificació. Tot i això, el punt serveix als d’Emili Vicente per retallar distàncies respecte a la quarta posició, situada ara a quatre punts.

Jordi Brescó-Emili Vicente ha introduit diversos canvis respecte l’alineació que es va imposar la jornada anterior a Dènia. El tècnic lleidatà ha donat entrada a Carlos Barreda a l’eix de la defensa (un canvi obligat per la sanció a Jaume Sobregrau), a Casquero al centre del camp en lloc de Miki Massana i ha fet debutar Genís Soldevila a la banda esquerra, deixant Juanma Hernández a la banqueta.

L’inici del partit ha mostrat un Andorra de Terol desacomplexat i valent, disposat a buscar un resultat positiu que tan necessitava des del primer minut. Tot i això, el primer equip que ha disposat d’una opció clara de gol ha estat el local, al minut 7: Jesús Imaz ha encarat el porter i l’ha superat amb una vaselina, però quan el públic ja cantava el gol la pilota ha acabat marxant fregant el pal. Per la seva part, el conjunt terolenc ha mostrat diversos símptomes de perill, però cada vegada s’ha trobat amb la presència dels defenses lleidatans o de Víctor Ibáñez, molt segur durant tot el partit. Amb els 90 d’avui, el porter ja suma 583 minuts consecutius sense encaixar un gol.

Abans d’arribar el descans, el Lleida ha disposat de dues oportunitats immillorables per batre la porteria visitant. Ambdues han estat protagonitzades pel debutant Genís, a qui els nervis han traïcionat en els moments decisius. En la primera, ha trencat amb velocitat des de la banda però ha rematat la passada precipitadament, sense poder-li donar direcció. En la segona, encara més clara, ha enviat per sobre el travesser un xut des del punt de penal després de rebre l’assistència d’Imaz. També ha disposat de la seva oportunitat l’Andorra de Terol, en una acció personal de Morales que ha acabat amb una rematada que Ibáñez ha atrapat perfectament.

A partir de la segona meitat, i a mesura que han anat passant els minuts, els terolencs han donat per bo l’empat i han endarrerit progressivament les seves línies, deixant qualsevol opció de perill al contraatac. Emili Vicente ha buscat la solució per perforar el mur visitant donant entrada als joves: Pere Milla al 57’, Cheikh al 71’, i ja a les acaballes del matx Dani Pujol, al 81’. Les accions ofensives lleidatanes, però, no han canviat el seu destí i han acabat desviades o aturades pel porter de l’Andorra de Terol, que ha completat una excel·lent actuació. Cal destacar especialment l’aturada que ha fet en un xut a boca de canó de Pau Bosch, que havia rebut al segon pal a la sortida d’un còrner picat per Verdú. L’última gran opció per als locals, al marge d’un gol anul·lat a Asier per fora de joc, ha estat protagonitzada per Pere Milla, que ha rematat desviat una pilota pentinada per Cheikh quan ja encarava el porter visitant.  Foto: Lleida Esportiu

Fitxa Tècnica:

• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Pau, Jerson, Barreda, Verdú; Jaume, Casquero, Jorge Giménez (Dani Pujol, 81’), Genís Soldevila (Pere Milla, 57’); Asier i Imaz (Cheikh, 71’).
• Andorra de Terol: Félix; Nacho Torres, Silva, Barba, Salas; Fonsi, Reche, Nacho Gómez; Miramón (Jael, 68’) i Morales (Sanz, 72’).
• Àrbitre/Targetes: García Ballesteros (Col·legi La Rioja). Ha amonestat amb targeta groga els locals Casquero (45’), Asier (78’) i Pau (90’) i els visitants Nacho Gómez (11’), Nacho Torres (23’) i Gil (87’)
• Gols: No n’hi ha hagut.
• Incidències: Partit de la 23ª jornada de 2ª Divisió B disputat al Camp d’Esports de Lleida.

Victòria davant les adversitats 0-1

Els d’Emili Vicente sobreviuen a una expulsió i al constant assetjament local, amb un penal i dos pals inclosos, per endur-se una victòria d’enorme valor.

Víctor en el partit d'anada ha salvat als lleidatans // Arxiu

Jordi Brescò-lajornada.cat. El partit ha començat amb un ritme frenètic, a diferència de la tònica habitual en els partits del Lleida. Ja al minut dos, Asier ha disposat de la millor oportunitat per als blaus de tota la primera meitat, amb un potent xut que s’ha estavellat contra el travesser. La reacció alacantina no ha trigat a arribar, i ho ha fet amb una acció polèmica: en una jugada embolicada dins l’àrea, l’àrbitre ha decidit xiular el penal de Miki Massana. Malgrat la poca claredat de la jugada, és cert que els visitants no han protestat excessivament. En qualsevol cas, Víctor Ibáñez no estava disposat a veure trencada la seva espectacular ratxa d’imbatibilitat i gràcies a la seva gran aturada, la polèmica no ha anat a més. L’encarregat d’executar la pena màxima ha estat Rubén.

Lluny de desmoralitzar-se, el Dènia ha continuat buscant inaugurar el marcador portant la iniciativa del joc. Al minut 10, Dani González ha tornat a posar a prova a Ibáñez amb una falta directa que el porter del Lleida ha aconseguit aturar. Més clara ha estat l’oportunitat del minut 19, una acció en què Rubén, en acció personal, ha fet una passada enrere que Pifarré ha enviat al cos d’Ibáñez. El refús ha caigut a Pomar qui, sol i amb el porter lleidatà a terra, ha rematat de cap directament a fora.

Els minuts següents a aquesta acció han comportat una lògica davallada del ritme de joc. De mica en mica, el Lleida ha anat disputant la possessió de la pilota al Dènia fins al punt de gaudir d’alguna ocasió de perill, com les protagonitzades per Asier i Sobregrau, entrant des del lateral de l’àrea. La proximitat del descans ha provocat certa relaxació entre els jugadors, que han acusat el gran esforç dels primers minuts, de manera que les accions de perill han escassejat en l’últim tram de la primera meitat.

En el començament de la segona, el Dènia ha sortit disposat a obrir la llauna per assegurar els punts en el seu fortí. La primera ha estat claríssima, ja que Rubén ha enviat la pilota per sobre el travesser quan Ibáñez ja s’havia vist superat. Però quan més atacaven els locals, ha arribat l’únic gol del matx pel Lleida. Ha estat obra d’Asier, en una acció afortunada en què el xut del davanter basc s’ha colat a la porteria alacantina després de tocar en la cama de San José i fer una paràbola impossible per Iván Vidal.

Corria el minut 65 i el Lleida havia fet el més difícil: posar-se per davant del marcador. El debat sobre si era més adequat anar a la sentència o defensar el mínim avantatge ha estat ràpidament tancat després de l’expulsió, al 69’, de Jaume Sobregrau, en una lluita aèrea en què l’àrbitre ha interpretat el contacte del lateral lleidatà com una agressió. A partir d’aquesta acció, tot el joc s’ha encarat cap a la porteria lleidatana. El Dènia, perdent i amb superioritat numèrica, ha fet un doble canvi ofensiu per tal de buscar la igualada. Per la seva part, Vicente ha reestructurat l’equip fent debutar el central Barreda i asseient Jesús Imaz, que ja tenia una targeta groga.

Els últims vint minuts han suposat un autèntic assetjament a la porteria lleidatana, però afortunadament per als interessos dels blaus, sota pals hi havia un dels jugadors més inspirats de la categoria en les últimes jornades: Víctor Ibáñez. On no ha arribat el porter lleidatà, ho ha fet la línia defensiva, molt segura també, i on no ha arribat cap jugador de la terra ferma, ho han fet els pals. Ufarte, al 80’, i Dani González, en l’última acció del matx, han estavellat l’esfèrica contra la fusta. El Dènia no ha convertit en gol cap de les múltiples accions de les que ha disposat al llarg del partit i ja se sap que en el futbol, qui perdona ho acaba pagant. El Lleida ha sabut utilitzar les seves armes i ja es troba onze punts per sobre de la promoció de descens, i tretze per damunt de la zona de descens directe. El play-off d’ascens es troba tan sols a quatre punts. Nou objectiu a partir d’ara?

Fitxa tècnica

• Dènia: Iván Vidal; Ballester, Pomar, Gomis, San José; Dani González, Manu (Germán, 70’), Verdú (Gregory 59’), Pifarré; Rubén i Pau Franch.
• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Sobregrau, Jerson, Pau, Verdú; Jaume, Massana; Jorge Giménez (Milla, 81’), Juanma (Casquero, 88’), Imaz (Barreda, 72’); Asier.
• Àrbitre/Targetes: López Amaya (Col·legi Andalús). Ha amonestat el visitant Imaz (24’). Ha expulsat amb vermella directa el visitant Sobregrau (69’).

 

Asier dóna 3 grans punts

El davanter basc dóna tres punts clau a un Lleida que ha acabat demanant l’hora davant del València Mestalla. Els jugadors lleidatans han celebrat la diana mostrant la samarreta de Canario a la llotja, en una clara mostra de suport al seu company davant les pressions exercides des de la directiva.

El Lleida s'allunya cada cop més del descens

Jordi Brescó: El Lleida Esportiu ha aconseguit una victòria molt important per allunyar-se encara més de la zona perillosa de la classificació i, de retruc, enfonsar una mica més un filial valencianista que ha demostrat qualitat però que ha acusat la falta d’experiència i d’efectivitat en els  metres finals. Els d’Emili Vicente escalen fins l’onzena posició de la taula i ja tenen més a prop les posicions de play-off d’ascens que les de descens: a cinc i a nou punts, respectivament.

Al Camp d’Esports hi havia una gran exepectació per veure quina seria la reacció d’Emili Vicente a la pol·lèmica d’aquesta setmana respecte els impagaments d’Azparren i de Canario. L’entrenador, en la roda de premsa de divendres, va donar suport als seus jugadors i es va mostrar molest per la manera d’actuar de la directiva. Avui, ha optat per deixar Canario fora de la convocatòria i alinear Azparren a l’onze inicial. També ha donat continuitat a Pau al lateral esquerre (amb Sobregrau al dret i Verdú a la banqueta) i a Juanma Hernández, que ha realitzat un molt bon partit.

La primera meitat ha començat amb clar domini local, que ha viscut de les ràpides i elèctriques accions de dos dels homes amb més desequilibri de la plantilla: Jesús Imaz i Jorge Giménez. La primera acció clara de gol, però, no ha arribat fins al minut 20, en què Miki Massana, poc acostumat a protagonitzar accions ofensives, ha rematat defectuosament una passada d’Imaz. La llauna no s’ha obert fins al minut 29, en què Asier ha demostrat el seu gran poder en el joc aeri imposant-se als centrals valencianistes i pentinant una gran centrada de Juanma des de la frontal de la petita al fons de la xarxa. Saúl, el porter visitant, no ha pogut fer res per evitar el primer i únic gol del partit.

La imatge del matx ha arribat en la celebració de la diana. Ràpidament, el capità Jaume Delgado ha anat cap a la banqueta, on ha agafat una samarreta del Lleida amb el dorsal 10 (el que porta José Méndez “Canario”). Tots els jugadors s’han dirigit cap a la mateixa zona i han aixecat la samarreta, mostrant-la cap a la llotja del Camp d’Esports. Ha estat una clara mostra del divorci existent entre la part esportiva i l’administrativa del club lleidatà.

El València Mestalla ha sabut reaccionar al gol encaixat i ha disposat de dues bones accions per buscar l’empat. Especialment clara ha estat la primera d’elles, una acció en què Azparren no ha pogut interceptar una pilota i el visitant Montoro, quan ja encarava Ibáñez, s’ha entretingut massa, donant marge al central Jerson de corregir l’errada del seu company i enviar la pilota a còrner. Un minut més tard, ha estat Cristian qui ho ha intentat amb un xut que ha aturat Ibáñez amb seguretat. Quart partit sense encaixar cap gol pel porter lleidatà.

La segona part ha vist com el ritme de joc, ja de per si lent, ha decaigut encara més. La falta d’un far ofensiu en el mig del camp lleidatà, paper que podrien realitzar Casquero (avui suplent) o el mateix Canario, ha provocat la falta de fluïdesa d’un joc que depenia de dos jugadors de perfil més aviat defensiu com són Miki Massana i Jaume Delgado.

El València Mestalla ha buscat amb ganes el gol però s'ha quedat a 0

L’entrenador visitant se n’ha adonat i ha realitzat dues substitucions de caire ofensiu (en el 53’ i en el 61’) per anar a buscar l’empat. L’aposta li ha sortit bé al filial valencianista, que ha creat nombroses accions de perill al llarg de la segona part de la mà d’un dels homes de refresc, Adrián Cuevas. El Lleida tan sols ha mostrat símptomes de perill a través d’una falta directa executada a la perfecció per Juanma que el porter Saúl ha hagut d’enviar a córner.

Els valencians han continuat assetjant la porteria local, en diverses accions protagonitzades per Roberto, Cuevas i Armiche que, entre la ferma defensa lleidatana i Víctor Ibáñez, han estat resoltes. Amb el xiulet final, els homes d’Emili Vicente han pogut respirar tranquils i encaren una setmana que promet ser moguda amb un coixí ben còmode respecte el descens.

Fitxa tècnica

• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Sobregrau, Jerson, Azparren, Pau; Jaume, Massana; Jorge Giménez (Casquero, 88’), Juanma (Dani Pujol, 83’), Imaz (Verdú, 70’); Asier.
• València Mestalla: Saúl; Joel, Mossa, Tano, Bueso; Montoro (Montoro, 61’), Rubio, (Cuevas, 53’), Castells, Miñano; Armiche i Cristian.
• Àrbitre/Targetes: Galech Apezteguía (Col·legi Navarrès). Ha amonestat els visitants Bueso (58’), Joel (50’), Mossa (70’) i Tano (87’).
• Gols:1-0 Asier (29’).
• Incidències: Partit de la 21ª jornada de 2ª Divisió B disputat al Camp d’Esports de Lleida.

Per agafar les nostres fotos s’ha de citar clarament la procedència

Puntet d’or a Oriola

El Lleida Esportiu ha aconseguit un punt molt valuós al camp del segon classificat completant un bon partit en defensa però sense crear moltes ocasions de perill. 

El Lleida es manté en zona de ningú en la classificació // orihueladigital.es

El Lleida ha sortit sense por a Los Arcos, fent-se amb el control d’una pilota que, d’altra banda, l’Oriola tampoc ha buscat excessivament: els alacantins han basat el seu joc en una defensa ordenada i ràpides sortides al contraatac, buscant l’esquena de l’avançada defensa lleidatana. El lamentable estat del terreny de joc, que ha provocat constants relliscades dels jugadors, tampoc ha propiciat un joc gaire dinàmic, i sobretot, precís.

La primera acció de perill ha arribat al minut 10, en una doble oportunitat de Dani Gómez que els germans Bosch han pogut solucionar sense problemes. La resposta visitant ha arribat a pilota parada, al 14, en una esfèrica pentinada d’esquenes per Pau que Unai Alba ha atrapat amb seguretat. El perill ha continuat i ha donat pas a l’oportunitat més clara de la primera meitat, en una rematada de cap massa alta de Dani Gómez, a centrada de Teo, al minut 18.

A partir d’aquest moment, el ritme de joc ha anat decaient a causa, sobretot, de les interrupcions i de la dificultat de trenar jugades sobre una gespa en aquest estat. La precisió en les passades ha desaparegut per complet i, amb ella, les accions de perill. S’ha arribat al descans amb empat a 0, demostrant la por d’ambdós equips d’encaixar algun gol, preocupació més gran que no pas la d’inaugurar el marcador.

El Lleida ha sortit endollat en l’inici de la segona part, decidit a buscar el gol. Casquero, amb un tímid xut des de la frontal, al 48’, ha estat el primer en avisar. A continuació ha estat Verdú, de falta directa, qui ha obligat a intervenir el porter local. La més clara ha arribat dos minuts després, en una rematada de Jorge Giménez des del vèrtex de l’àrea que ha sortit massa creuada.

Poc a poc, el partit s’ha anat calentant, a causa de la creixent desesperació dels atacants locals, anul·lats durant pràcticament els 90 minuts. Verdú ha rebut un clar cop de colze d’Óscar Rico, però ni l’àrbitre ni el seu assistent ho han vist. Les interrupcions en el joc han trencat la bona dinàmica del Lleida, i han tornat l’Oriola en el partit. Al minut 70, els locals han disposat de l’opció més clara del partit per marcar: Cases ha agafat l’esquena d’Azparren i, des del lateral de l’àrea, ha enviat una passada enrere que Espadas, totalment sol, ha enviat per sobre del travesser. L’ha perjudicat el mal estat de la gespa, que ha fet que la pilota botés un pèl abans que el davanter local l’impactés.

Dos minuts després, ha estat Dani Gómez qui ho ha intentat, amb un xut des de tres quarts de camp que ha marxat fregant el pal. Després d’aquesta oportunitat ha arribat una de les accions clau del matx: l’àrbitre ha ensenyat la segona groga a Imaz, sembla que per protestar, i ha deixat el Lleida amb deu jugadors. A partir d’aquest moment, el punt que s’estava aconseguint al camp del segon ha passat de ser valuós a ser d’or, i Emili Vicente ho ha vist clar,  reforçant el mig del camp amb l’entrada de Miki Massana. Els lleidatans no han passat excessives angúnies i ha acabat complint el seu objectiu de manera molt treballada i merescuda.

El Lleida ha sortit sense por a Los Arcos, fent-se amb el control d’una pilota que, d’altra banda, l’Oriola tampoc ha buscat excessivament: els alacantins han basat el seu joc en una defensa ordenada i ràpides sortides al contraatac, buscant l’esquena de l’avançada defensa lleidatana. El lamentable estat del terreny de joc, que ha provocat constants relliscades dels jugadors, tampoc ha propiciat un joc gaire dinàmic, i sobretot, precís.

La primera acció de perill ha arribat al minut 10, en una doble oportunitat de Dani Gómez que els germans Bosch han pogut solucionar sense problemes. La resposta visitant ha arribat a pilota parada, al 14, en una esfèrica pentinada d’esquenes per Pau que Unai Alba ha atrapat amb seguretat. El perill ha continuat i ha donat pas a l’oportunitat més clara de la primera meitat, en una rematada de cap massa alta de Dani Gómez, a centrada de Teo, al minut 18.

A partir d’aquest moment, el ritme de joc ha anat decaient a causa, sobretot, de les interrupcions i de la dificultat de trenar jugades sobre una gespa en aquest estat. La precisió en les passades ha desaparegut per complet i, amb ella, les accions de perill. S’ha arribat al descans amb empat a 0, demostrant la por d’ambdós equips d’encaixar algun gol, preocupació més gran que no pas la d’inaugurar el marcador.

El Lleida ha sortit endollat en l’inici de la segona part, decidit a buscar el gol. Casquero, amb un tímid xut des de la frontal, al 48’, ha estat el primer en avisar. A continuació ha estat Verdú, de falta directa, qui ha obligat a intervenir el porter local. La més clara ha arribat dos minuts després, en una rematada de Jorge Giménez des del vèrtex de l’àrea que ha sortit massa creuada.

Poc a poc, el partit s’ha anat calentant, a causa de la creixent desesperació dels atacants locals, anul·lats durant pràcticament els 90 minuts. Verdú ha rebut un clar cop de colze d’Óscar Rico, però ni l’àrbitre ni el seu assistent ho han vist. Les interrupcions en el joc han trencat la bona dinàmica del Lleida, i han tornat l’Oriola en el partit. Al minut 70, els locals han disposat de l’opció més clara del partit per marcar: Cases ha agafat l’esquena d’Azparren i, des del lateral de l’àrea, ha enviat una passada enrere que Espadas, totalment sol, ha enviat per sobre del travesser. L’ha perjudicat el mal estat de la gespa, que ha fet que la pilota botés un pèl abans que el davanter local l’impactés.

Moment de l'expulsió d'Imaz // Grup Lleida Esportiu

Dos minuts després, ha estat Dani Gómez qui ho ha intentat, amb un xut des de tres quarts de camp que ha marxat fregant el pal. Després d’aquesta oportunitat ha arribat una de les accions clau del matx: l’àrbitre ha ensenyat la segona groga a Imaz, sembla que per protestar, i ha deixat el Lleida amb deu jugadors. A partir d’aquest moment, el punt que s’estava aconseguint al camp del segon ha passat de ser valuós a ser d’or, i Emili Vicente ho ha vist clar,  reforçant el mig del camp amb l’entrada de Miki Massana. Els lleidatans no han passat excessives angúnies i ha acabat complint el seu objectiu de manera molt treballada i merescuda.

Fitxa tècnica

• Oriola: Unai Alba; Navarro, Delgado, Benja (Fleky, 85’), Alex Garcia; Enrique, Arques, Teo (Espadas, 54’), Óscar Rico; Cases (Miguel Ángel, 90’) i Dani Gómez.
• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Pau, Jerson, Azparren, Verdú; Jaume, Casquero, Jorge Giménez (Massana, 88’), Imaz, Asier; Ballesteros (Juanma, 66’).
• Àrbitre/Targetes: Collado López (Castella – La Manxa). Ha amonestat el local Teo (24’), Óscar Rico (68’) i Dani Gímez (72’) i els visitants Verdú (34’), Casquero (44’) i Imaz (65’ i 79’). Ha expulsat per doble amonestació el visitant Imaz (79’).

La victòria ja ha arribat! (4-0)

El Lleida Esportiu ha superat al Saragossa b en un partit en un dominat pels visitants però que els blaus han tingut una gran efectivitat, tres punts vitals pel Lleida que allunya els fantasmes del descens.

Pau Bosch ha obert el marcador quan els visitants dominaven el partit // E.F. Carlos

El Saragossa B, com la majoria de filials dels equips de primera divisió, planteja els partits amb la filosofia clara de no rifar la pilota i proposar un joc de toc i ofensiu, fet que obre molts espais a la seva línia defensiva, formada per tres homes. El seu gran perill es centra sobretot en les individualitats, però li manca solidesa i experiència. D’aquest fet se n’ha aprofitat el Lleida que, sense realitzar un partit gaire brillant, ha tret partit de les seves armes i de la feblesa visitant per retrobar-se amb la victòria per la porta gran.

La primera meitat ha estat dominada pel conjunt aragonès en pràcticament la seva totalitat. Els homes entrenats per Esnàider han plantejat un joc descarat  i de qualitat, mentre el Lleida semblava seguir la mateixa línea apàtica de joc mostrada aquesta temporada en els partits disputats al Camp d’Esports. El domini visitant no s’ha plasmat en cap oportunitat clara de gol, i això els ha acabat condemnant. Per mitjà de la pilota aturada (pràcticament, l’única opció que tenien els d’Emili Vicente de fer mal, tenint en compte el pobre partit que estaven realitzant fins aleshores), el Lleida s’ha avançat en el marcador. Ha estat a la sortida d’un còrner servit per Asier, en què el central Pau Bosch ha efectuat una rematada de cap inapel·lable que premiava els lleidatans amb la llei del mínim esforç.

Després d’encaixar el gol, el filial saragossista no ha perdut la cara al partit, i ha seguit dominant la possessió de la pilota, tot i que de manera innocent. Pels lleidatans, l’únic salvable dels primers 45 minuts era el resultat, i precisament just abans d’arribar al descans, els d’Emili Vicente han vist com el partit se’ls posava encara més de cara. Ha estat gràcies a una gran acció de Jorge Giménez, que ha enviat una precisa centrada al segon pal que David Giménez, totalment sol, tan sols ha hagut d’empényer al fons de la porteria. La connexió entre els Giménez ha funcionat a la perfecció i el Lleida ha vist com, precisament un dels grans malsons que l’ha perseguit aquesta temporada, com és la ineficàcia en els metres finals, li permetia dominar clarament al marcador un partit que no ha controlat sobre el terreny de joc.

Javi Ballesteros es retrobar amb el gol 3 mesos després // Grup Lleida Esportiu

En la segona meitat, el Saragossa B ha seguit amb la mateixa iniciativa ofensiva, mentre el Lleida s’ha limitat a veure-les venir i a esperar la seva oportunitat al contraatac. Precisament en una acció d’aquest tipus, al ’57, la connexió entre els Giménez ha estat a punt de provocar el gol de la sentència, però aquest cop David no ha estat capaç d’arribar a la passada de Jorge. El filial aragonès ha basat les seves poques opcions de retallar distàncies en la inspiració individual d’alguns dels seus futbolistes, un plantejament que no ha donat resultat.

Els minuts han anat passant i la remuntada visitant cada vegada s’acostava més a una utopia. Faltava la sentència per part dels lleidatans, i aquesta ha arribat al minut ’78, després d’una errada defensiva. Ballesteros, que ha sortit des de la banqueta, s’ha reivindicat i, després de driblar el porter, ha enviat la pilota al fons de la xarxa. El davanter del Lleida però, no n’ha tingut prou, i ha aconseguit el seu segon gol de la tarda en convertir en gol una passada de Jorge Giménez, després d’una gran jugada individual de l’extrem valencià, ja en el temps afegit. Un càstig excessiu per als aragonesos, que s’han vist condemnats per la inexperiència i feblesa pròpia d’un filial.

 Fitxa tècnica

• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Sobregrau, Pau, Azparren, Verdú; Jaume, Casquero (Massana, 81’), Jorge Giménez, David Giménez (Juanma, 70’), Méndez “Canario” (Ballesteros, 63’); Asier.
• Saragossa B: Aroca; Fornies, Ramiro, Oriol; Sergi, Joshua, Roy (Mata, 81’), Fernandez; Kevin (Brian, 59’), Joel, Ortíz (Mierga 51’).
• Gols: 1-0 (Pau Bosch, 35’); 2-0 (Jorge Giménez, 45’); 3-0 (Ballesteros, 78’); 4-0 (Ballesteros, 92’)
• Àrbitre/Targetes: Ocón Arraiz (La Rioja). Ha amonestat el local Sobregrau (41’) i el visitant Ramiro (5’).
• Incidències: Partit de la 18ª jornada de 2ª Divisió B disputat al Camp d’Esports de Lleida.