El play-off ja és aquí! (3-0)

El Lleida Esportiu ha passat per damunt de l’Olímpic de Xàtiva en un partit que s’ha ficat molt de cara ja a la primera part amb tres gols i l’expulsió d’un jugador visitant. Aquest resultat deixa el Lleida en posicions de play-off i com a millor català empatat amb el Llagostera amb 50 punts. A la mitja part s’ha fet la presentació de la base amb equips del Baby, Prebenjamí i Benjamí.

Pol Serveto-Pocs pensaven en les primeres jornades que el Lleida arribaria al tram decisiu de la temporada en les posicions de privilegi, i a més per la porta gran; Els blaus s’ho han guanyat a pols ja que han superat a rivals directes com Ontinyent i Huracán i han empatat davant rivals difícils com l’Atlètic Balears o l’Hospitalet. Una altra dada significativa és la de que no és perd des del 12 de Febrer a Terol.

Els deu primers minuts han estat de tanteig on els dos equips intentaven dominar la pilota i que no hi han hagut jugades de perill. Però just quan l’Olímpic començava a dominar el partit una falta clara de Ramón a Asier dins l’àrea ha acabat resultant penal i gorga pel vermell tot i que potser podria haver merescut més. Unes poques paraules entre Verdú i Asier han servit per decidir qui xutaria el penal, i el primer no ha fallat en la que és la seva especialitat. El porter de l’Olímpic Francis veia com la seva bona ratxa d’invativilitat de més de 500 minuts se n’anava a norris. Rondava el minut 16 i les coses ja pintaven força bé per un Lleida que no s’imaginava el que passaria en els següents minuts:  Pocs instants després del primer gol, J. Giménez s’ha estrenat com a golejador blau rematant amb un precís cop de cap impossible per a Francis. El valencià ho ha celebrat amb molta alegria ja que normalment ell fa assistències no gols. Però la bogeria no s’ha acabat aquí: amb un Olímpic de línies avançades una contra duta magistralment per Jorge Giménez ha acabat en una gran rematada d’Imaz que marcava el seu segon gol en dos partits consecutius i el sisè en tota la temporada. Cal destacar que l’extrem ha esperat fins el moment precís per fer el centre a Imaz ni massa tard ni massa aviat. L’expulsió de Fuentes al 34 (Xàtiva) ha certificat que els tres punts ja no marxarien de Lleida i així s’ha arribat al descans.

A la segona part ja no hi hagut història: els blaus dominant tranquil·lament amb un més i els visitants defensant com podien, tot i que s’han disposat d’ocasions claríssimes per augmentar la renda com una d’Asier sol a boca de canó, el marcador no s’ha mogut i els aficionats del Camp d’Esports han pogut disfrutar d’una calorosa però gran tarda pels interessos dels de la Terra Ferma. Així doncs el Lleida es queda dins de les posicions de play-off (sense comptar els punts d’alguns equips que encara no han jugat contra el Mahonés) i amb tota la il·lusió del món per intentar pujar. FOTO: Estudi Fotogràfic Carlos 

Lleida Esportiu: Víctor; Sobregrau, Pau, Jerson, Barreda; Massana, Jaume; Verdú, Jorge, Imaz; i Asier

Olímpic de Xàtiva: Soler; Pepín, Ramón, Emilio, Dani, Enrique, José, Fuentes, Mendoza, Fran Moreno i Rubén

Gols: 1-0 (16′) Verdú (p.), 2-0 (21′) Jorge, 3-0 (23′) Imaz

Repartiment de punts que satisfà a tots dos (0-0)

Lleida i Atlètic Balears han empata a zero en un partit vistós en el qual cada equip ha dominat una part. Els dos conjunts han disposat ocasions clares per marca i el resultat final no reflecteix el que s’ha vist en el terreny de joc. Finalment un punt que satisfà als dos equips ja que pels locals sempre és bo empatar contra el líder i als visitants els permet continuar al capdamunt de la classificació amb un còmode coixí de punts.

Jordi Brescó-L’inici dels primers 45 minuts ja ha estat un clar avís del decurs de la primera meitat del matx. Quan tot just s’havia disputat el primer minut de joc, Imaz ha desaprofitat la primera oportunitat, en rematar massa creuat una pilot morta dins l’àrea. El Lleida ha comandat el joc des de l’inici, mentre que l’Atlètic Balears ha mostrat un plantejament força conservador, impropi del líder de la categoria. Les seves mostres de perill es reduïen a la lluita del davanter Dani, que treia alguna cosa positiva de cada pilota disputada amb els centrals lleidatans, com en una rematada desviada al minut 15.

Ha estat un mer miratge per als balears, que han vist com tot just un minut més tard el seu porter Xavi Ginart salvava el primer gol. Ha estat en una jugada personal de Juanma per la banda esquerra en què després de superar l’últim defensor amb molta classe ha rematat al cos del porter visitant. L’acció ha motivat el conjunt d’Emili Vicente, que a continuació ha assetjat la porteria balear. Al 21’ ha estat Ramón Verdú en una doble rematada des de la frontal de l’àrea que la defensa ha pogut resoldre, i al 22’ ha arribat la més clara de totes: una altra bona acció de Juanma per l’esquerra ha acabat amb una passada enrere, des de la línia de fons, que Jesús Imaz ha enviat al lateral de la xarxa, just al costat del pal dret de la porteria balear.

El constant perill aportat per Juanma i la serenor d’un doble pivot innovador (format per Massana i Verdú), a més de la ja habitual seguretat defensiva, feien del Lleida el total dominador del joc. Amb el pas dels minuts, però, l’assetjament ha cessat i ha donat pas a una constant decadència del ritme que ha desembocat en l’arribada del descans.

La segona meitat ha deparat un canvi en el plantejament de l’Atlètic Balears, que ha fet un pas endavant i ha optat per presionar a dalt i, d’aquesta manera, dificultar la sortida de pilota còmode des del darrere del Lleida. L’aposta li ha sortit bé, i és que la possessió ha passat a ser molt més disputada. Aquest fet ha provocat que les oportunitats hagin escassejat. Això sí, les que hi ha hagut han estat molt clares. La primera ha arribat al minut 62’, en un gol anul·lat per fora de joc de Jesús Perera després d’una falta lateral. La rèplica lleidatana també ha arribat a pilota aturada, en una acció d’estratègia que Asier ha empalmat massa creuat.

La localització del joc cada vegada ha estat més centrada a terreny lleidatà, i això s’ha notat. Els últims vint minuts han estat de domini visitant, i malgrat no tractar-se d’un assetjament constant, els balears han disposat de dues accions força clares. La primera d’elles, al 73’, en un xut ajustat al pal de Matías que Víctor ha enviat a còrner. La segona, al 79’, encara més clara, després d’una gran passada entre línies d’Antoñito que Matías ha aprofitat per superar Víctor Ibáñez amb un toc sutil. Una sutilesa que ha permés l’arribada de Jerson, que ha pogut treure la pilota sota pals quan ja es cantava el gol.

Per la seva part, el Lleida també ha tingut opcions per endur-se el matx, a través d’accions aïllades. Al 78’, Jesús Perera ha estat a punt d’introduir la pilota en la seva pròpia porteria en pentinar una centrada de Juanma. La més clara, ha arribat ja en el descompte, en què el central Mantovani ha estat providencial en evitar una rematada de Jesús Imaz des de la frontal de l’àrea petita. Finalment, ambdós equips han acabat donant per bo l’empat.

FITXA DEL PARTIT

• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Sobregrau, Pau, Jerson, Barreda; Massana, Verdú; Genís Soldevila (Cheikh, 69’), Juanma (Dani Pujol, 87’), Asier (Pere Milla, 77’); Imaz.
• Atlètic Balears:  Xavi Ginart; Izquierdo, Mantovani, Quesada, Brian Angulo; Fullana, David Sánchez, Peter (Stanley, 68’), Matías; Dani (Antoñito, 59’) i Jesús Perera (Lawal, 81’).
• Àrbitre: Sanchís Cámera. Ha amonestat els visitants Brian Angulo (27’), Izquierdo (44’), Fullana (85’) i Antoñito (89’).
• Gols: No n’hi ha hagut.
• Incidències: Partit de la 29º jornada del grup tercer de 2ª Divisió B disputat al Camp d’Esports de Lleida. S’ha guardat un minut de silenci en memòria de l’exjugador Estanislau Basora.

Sense por davant del líder

El Lleida rep la visita de l’Atlètic Balears, virtual campió de la categoria, carregat d’il·lusió. Els bons resultats i la proximitat de les posicions de play-off han animat equip i afició, que encaren el duel amb valentia.

Molts socis han passat per les oficines a retirar les dues invitacions

El destacat líder del grup tercer de la Segona Divisió B, l’Atlètic Balears, visita aquest migdia a partir de les 12 el Camp d’Esports, l’estadi d’un dels equips més en forma de la categoria. I és que el Lleida Esportiu va llançat: als nou enfrontaments consecutius sense encaixar la derrota, els d’Emili Vicente i han afegit una excel·lent reacció a la derrota a Terol per aconseguir set dels últims nou punts possibles davant rivals directes en la lluita per les places de play-off (Hospitalet, Ontinyent i Huracán).

Són dades que conviden a l’optimisme en un matx on, sobre el paper, els locals tindrien totes les de perdre. I és que aquest Atlètic Balears té un potencial més propi de la Segona Divisió A que de la categoria en què es troba actualment. Amb la injecció econòmica rebuda i la incorporació de diversos jugadors de renom (molts d’ells, exjugadors de Primera com Antoñito, Biel Ribas o Jesús Perera) la seva participació en aquest grup tercer es podria catalogar d’autèntic passeig: 11 punts d’avantatge sobre el segon classificat, el més golejador, el millor local i, juntament amb l’Oriola, també el millor visitant.

Però com ja hem comentat, aquest Lleida no s’arronsa davant de ningú. Ja va demostrar el seu potencial en l’enfrontament de la primera volta, quan no travessava el seu millor moment, enduent-se els tres punts de Palma de Mallorca. Aquesta vegada comptarà amb el suport dels seus aficionats, que a més es preveu que siguin més dels habituals, i és que la majoria han aprofitat la promoció de recollir dues invitacions fins a final de temporada per a aquest partit trascendental.

Durant la setmana tot l’equip s’ha conjurat per a poder derrotar el líder. Des d’Emili Vicente fins a diversos jugadors han declarat que confien en les seves possibilitats i que es deixaran la pell sobre el camp. Un dels més motivadors en aquest aspecte, l’extrem Jorge Giménez, és l’únic dubte que tindrà Vicente a l’hora de confeccionar l’onze titular. El valencià encara no està del tot recuperat de la seva lesió a la mà però sembla que finalment podria participar en el matx. Qui no ho farà de ben segur són els sancionats Azparren i Jaume Delgado, sancionats. D’altra banda, tornen a la convocatòria Miki Massana i Casquero.

 

Fitxa del partit (alineacions probables)

• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Sobregrau, Jerson, Pau, Barreda; Massana, Verdú; Genís Soldevila, Asier, Jorge Giménez; Jesús Imaz.
• Atlètic Balears: Biel Ribas; Angulo, Quesada, Marc Vales, Mantovani; Coureur, Peter, Thiago, César Diop; Antoñito i Jesús Perera.

I per què no?

Doncs aquesta vegada sí. Reconec que des d’aquests articles d’opinió he estat molt crític amb la nova directiva del Lleida Esportiu, però aquest cop ho han fet bé.

Em refereixo a la crida que ha fet el club per tal que aquest diumenge el Camp d’Esports registri una bona entrada per acompanyar l’equip en l’importantíssim partit que jugarem contra l’Atlètic Balears. Tots els socis disposem d’un parell d’entrades per poder portar afició al camp.

A més, dóna la coincidència que hi ha un quants factors que hi col·laboren:

1)      L’horari. Penso que jugar a les 12 del migdia és el millor horari possible per la 2aB. Sí que és cert que hem de competir amb un partit de primera divisió a la tele, però no és tan influent com els de diumenge a la tarde. Esperem que acompanyi una bona previsió de temps.

2)      Ens visita el líder, l’Atlètic Balears (o Atlético Baleares, no voldria pas que ningú s’enfadés per qüestions de nom). A més és un líder consolidat a 11 punts del segon classificat. Això fa que el partit ja ofereixi bones vibracions i bones sensacions a priori. No és el mateix jugar contra el líder de la categoria que contra el cuer. No ha de ser sinònim de bon partit, però si més no, té previst ser-ho.  A les files del Balears podem trobar clàssics del futbol com Antoñito (una perla del planter del Sevilla), Jesús Perera (el recordareu per ser pichichi de 2a A amb l’Albacete), l’exjugador del Nàstic David Sánchez o Bryan Angulo. Un al·licient més.

3)      I perquè nosaltres podem! Després dels dubtes inicials de l’equip, a aquestes alçades de temporada penso que ni el més optimista podia pensar que a hores d’ara estaríem a 2 punts del play-off. Venim d’aconseguir dos victòries consecutives importants, una de molt meritòria contra l’Huracán amb dos gols del balaguerí Genís Soldevila. Els jugadors estan treballant molt bé. Víctor Ibáñez es mereix la confiança que el públic (ni jo) no li va donar a començament de temporada. Jesús Imaz està en una forma magnífica. Asier s’està convertint en un killer que tan aviat està en una àrea defensant com en l’altra marcant gols. I una sorpresa ha estat el descobriment de Carlos Barreda, un txiquet de Binéfar que pot tenir futur al nostre equip.

No serem 5000 (que va!). Però siguem 3000… Que cada soci en porti 2 més, i la dona, i els crios. Intentem convèncer tots els pseudolleidatans que mai han trepitjat el Camp d’Esports i que aquesta setmana idolatraven la visita d’un tal Sandro Rosell que va vindre amb ínfules de virrei tractant-se com si fos un mr Marshall. Diguem-los-hi que aquí també fem futbol del bo, i des de fa molts anys.

Podem guanyar, ens podem posar en play-off i ens podem mantenir. I per què no? I si no, tampoc passa res. Gaudim del bon moment de l’equip. Que d’èpoques maldades ja en vindran, ja…

I per últim un record pel president Josep Banzo que durant uns mesos difícils va presidir el club quan estava a la Tercera Divisió l’any 1969. Va aconseguir rebaixar el deute del club de 5,4 milions a 2,3 milions de pessetes. Avui en dia tot un mèrit.

Ferran Montardit

Soci 420

Genís dóna la llicència per somiar (0-2)

Els lleidatans sumen la segona victòria consecutiva davant d’un rival directe i mostren les seves credencials en la lluita per les posicions capdavanteres. Els d’Emili Vicente han sabut aprofitar la superioritat numèrica des del minut set de joc per no passar excessives angúnies.

Emili Vicente, obligat per la baixa d’una peça clau com és Miki Massana, ha hagut d’introduir novetats en l’alineació habitual. L’entrenador lleidatà ha optat per Pau Bosch com a acompanyant de l’intocable capità Jaume Delgado al doble pivot, mantenint Azparren a l’eix defensiu, fent parella amb Jerson. L’altre sacrificat avui ha estat Genís Soldevila, teòric titular davant la baixa per lesió de Jorge Giménez, que ha vist com era Ramón Verdú qui es situava com a interior esquerre. Una alineació doncs, força defensiva, amb una línia de quatre a darrere més dos jugadors, com són Pau i Verdú, de perfil clarament defensiu, ocupant posicions al mig del camp.

Esperonats per la pirotècnia i pel gran ambient aplegat al Vicent Martínez Català, els jugadors de l’Huracán han sortit molt agressius, disputant des del primer minut la possessió de la pilota al Lleida. Tanta agressivitat, però, els ha passat factura, i ben aviat. Tot just al minut set, en una pilota sense aparent perill al còrner de la zona defensiva del Lleida, on Omar ha agredit Ramón Verdú. L’àrbitre ho ha vist i no ha dubtat en expulsar el jugador local.

La superioritat numèrica visitant, però, no ha tingut cap efecte a curt termini. L’Huracán ha mantingut un ritme de pressió molt alt, amb dinamisme, que l’ha permés viure sense angúnies i, fins i tot, disposar d’alguna opció de gol, com la protagonitzada per David Faz al minut 14, en una rematada de cap que ha marxat per sobre del travesser. La primera aproximació per part del Lleida no ha arribat fins al minut 20’, després d’una rematada molt fluixa de cap de Jesús Imaz. Els lleidatans han tornat a disposar d’una bona oportunitat tres minuts més tard, a la sortida d’un còrner, amb un altre cop de cap, aquest cop d’Azparren, que el porter local Paco ha pogut aturar amb alguna dificultat.

Emili Vicente ha vist clar, però, que la disposició dels seus no era la ideal. Pau no es trobava còmode en el doble pivot, i després de l’expulsió d’Omar el Lleida necessitava fer un pas endavant i anar a per la victòria de totes totes. L’entrenador lleidatà no s’ho ha pensat dues vegades i ja al minut 35’ ha introduit la primera variant tàctica: Genís Soldevila ha substituit Azparren (que ja tenia una targeta groga) i s’ha col·locat a l’interior esquerre, provocant una successió de canvis posicionals: Ramón Verdú ha passat a ocupar amb Jaume el doble pivot, mentre que Pau ha endarrerit la seva posició fins a l’eix defensiu, on ha format parella amb el seu germà Jerson.

Tot i les dues aproximacions perilloses per part dels valencians immediatament posteriors a la substitució (una de les quals salvada magistralment per Víctor Ibáñez), l’aposta de Vicente ha donat els seus fruits ben aviat. Tot just cinc minuts després d’ingressar en el terreny de joc, Genís Soldevila ha estat més llest que ningú i ha interceptat una passada del defensa Alexis cap al seu porter. L’atacant de Balaguer l’ha superat amb un barret i, amb suavitat i sense oposició, ha introduit la pilota dins la porteria. El Lleida aconseguia el més difícil: obrir la llauna.

La segona meitat ha començat amb un ritme frenètic, amb dues oportunitats molt clares per part dels dos equips. Pel bàndol local ha estat Willian qui ha enviat un xut molt ajustat per sobre del travesser de la porteria lleidatana. La rèplica visitant ha estat encara més clara, en una acció en què Juanma no ha aprofitat un gran servei d’Imaz des de la banda per superar el porter Paco, que ha realitzat una gran actuació. Poc a poc, l’Huracán augmentava els símptomes de perill en l’àrea lleidatana, de manera que la sentència es feia més necessària que mai. Aquesta ha estat a punt d’arribar en el 68’, en un contraatac claríssim (de quatre atacants per tan sols un defensor) que Genís Soldevila ha optat per resoldre amb una pilota picada que ha obligat Paco a lluir-se, altre cop.

El perill lleidatà a la contra era enorme, i la sentència no podia tardar en arribar. Ha hagut de ser l’home del dia, Genís, qui s’ha tret l’espina de la jugada anterior per marcar el gol definitiu. Al 75’, ha aprofitat una gran acció de Pau Bosch, incorporat a l’atac, que ha superat un defensor, ha arribat fins la línia de fons i ha fet una passada enrere que no es podia desaprofitar. Genís no ha perdonat i ha assegurat els tres punts per als seus.

Els minuts finals han estat més moguts del què es podia esperar, especialment gràcies a la col·laboració inestimable de l’àrbitre González González, que ha expulsat en un mateix minut David Faz i l’entrenador local. Ja en el temps afegit, entre Víctor Ibáñez i Carlos Barreda han aconseguit mantenir, un partit més, la porteria lleidatana a zero, salvant una clara acció per part dels valencians. Ja en l’última acció de matx, Paco ha rubricat la seva bona actuació aturant el tercer a Ramón Verdú. FOTO: golfutgol.com

Fitxa tècnica

• Huracán Valencia: Paco; Alexis, Amarilla, Tomás Ruso, Mateos (Pablo Vidal, 72’); Omar, Hernández, Luis Ángel (Sergio Cuesta, 63’), David Faz; Willian (Rufino, 56’) i Javi Moreno.
• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Sobregrau, Jerson, Azparren (Genís Soldevila, 35’), Barreda; Pau, Jaume; Verdú, Juanma (Pere Milla, 72’) Asier; Imaz (Saife, 83’).
• Àrbitre: González González. Ha amonestat els locals Mateos (52’) i David Faz (78’ i 89’) i els visitants Azparren (27’), Genís (77’), Jaume Delgado (84’) i Pere Milla (86’). Ha expulsat amb vermella directa el local Omar (7’) i per doble amonestació el local David Faz (89’).
• Gols: 0-1, Genís Soldevila (40’); 0-2, Genís Soldevila (75’)

Prova de foc per al Lleida

La visita a un dels fortins de la categoria, l’estadi de Pinilla de Terol, servirà per avaluar les autèntiques possibilitats dels blaus.

(Jordi Brescó) El Lleida Esportiu visita aquesta tarda, a les 16.30 hores, un dels camps més complicats del grup tercer de la Segona Divisió B, l’estadi de Pinilla de Terol, sense cap mena de complex. Els d’Emili Vicente busquen el desè partit consecutiu sense conèixer la derrota conscients de les seves possibilitats. El conjunt terolenc s’ha mostrat pràcticament intractable en el seu estadi, on tan sols ha encaixat una derrota en deu partits (a la tercera jornada, contra el Reus). Els blaus, però, ja han demostrat anteriorment en nombroses ocasions que se’ls dóna bé assaltar fortins: han guanyat a estadis tan complicats com el de l’Atlètic Balears o el Dènia i han esgarrapat un punt de la seva visita a Badalona, Reus i Oriola, entre d’altres.

El partit, però, tal i com ha reconegut l’entrenador lleidatà, serà molt complicat. El Terol tan sols ha encaixat una derrota en els últims nou partits de lliga (davant del líder), tot i que sofreix el mateix mal que els lleidatans: suma molts empats i poques victòries, quelcom essencial si es vol escalar en la classificació. A més, el Lleida s’haurà d’enfrontar també a unes condicions dolentes del terreny de joc, que a causa de les baixes temperatures estarà molt dur. Sense anar més lluny, la setmana passada el Terol va haver de suspendre el seu partit per culpa de la neu.

Vicente reconeix els tres grans punts forts del conjunt terolenc: la seguretat defensiva, el perill a pilota aturada i el suport de l’afició. Una afició que avui comptarà amb la presència del seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, una visita que Vicente considera “estimulant per als jugadors”. De cara al matx són baixa segura David Giménez i Casquero, mentre que el capità Jaume Delgado serà dubte fins a última hora. Foto: Lleida Esportiu

Fitxa tècnica (alineacions probables)

• Terol: Bodo; Feito, Bruno, Negral, Carlos David; Monforte, Salas, Valleros, Llorens; Gustavo Souto i César Díaz
• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Pau, Jerson, Barreda, Verdú; Massana, Jaume, Genís, Jorge Giménez; Asier i Imaz
• Àrbitre: López Martínez (comitè murcià)
• Dia i hora: a les 16.30 hores
• Estadi: Pinilla

I la joventut, què en pensarà de les directives del Lleida?

Doncs això mateix. Tot el jovent que és soci del Lleida i que té 20 o menys anys pensarà que per ser directiu d’un equip de futbol cal ser el més incompetent possible. El col·lectiu de directius de clubs de futbol que porten el nom de Lleida s’ha guanyat una imatge que rigui-se’n vostè del capità del Costa Concordia.

Suposo que algun soci octogenari deu quedar pel Camp d’Esports que recordi les èpoques del Sebastià Tàsies i l’Eduardo Estadella. Noms que han passat al patrimoni històrico-esportiu lleidatà com a fundadors i primers presidents del que ara anomenem Lleida Esportiu.

Els que ja tenen la seixantena recordaran els anys il·lustres de la terna formada per Laureà Torres, Antoni Teixidó i Ramon Vilaltella. Aquest últim el millor president de la historia segons el sempre experimentat col·lectiu sexagenari de lateral del Camp d’Esports. La veritat és que, vist el que s’ha vist darrerament, tampoc calen gaires mèrits per ser el millor president.

Els que tenim la trentena no vam viure l’era Vilaltella i per això encara podem recordar les juntes directives del Mario Duran i la de la primera etapa d’Antoni Gausí com a glorioses. I posaria la mà al foc per dir que tots els de la nostra generació triaríem al Mario com a millor president. Tot i això, el mandat Duran també va tenir algun punt negre com l’afer Boya, però quan ens va portar l’equip a 1a divisió ja li vam perdonar tot. A més l’etapa següent a la del Duran amb el Jaume Llauradó i el Josep Lluís González va ser de bojos… Cada cop que tinc una visió del Llauradó al Camp d’Esports m’agafa mal de panxa…

Però els que tenen pocs anys, què i qui recordaran? El Tatxo Benet, el Xavier Massana i la resta de parents endollats dins del club? El Nacho Rivadulla? El pobre del Miquel Pons que espero que algun dia ens expliqui que va passar amb el Massana? El vitalici i opac Josep Menchon? L’Annabel Junyent i la seva farsa de la venda del club? Els germans Esteve (encara no sé qui és el president jo, si l’Albert o el Jordi)?… és que hi ha un panorama de noms que fan asfarair!

Ja no dic que es facin les coses a la perfecció perquè per un tema estadístic ja sabem que és al 100% impossible. Només demano sentit comú i coherència. Quina imatge hem donat com a club els últims anys? I la que continuem donant ara? Calia gestionar l’afer Canario i Azparren d’una altra manera. No s’ha de jugar amb la professionalitat de la gent deixant-los sense cobrar. Rendiment esportiu apart, Canario no ha aportat el que s’esperava d’ell, però no és ètica ni moral la situació viscuda per aquests jugadors. Un club que acaba de néixer no es mereix tenir la propaganda feta per culpa d’aquesta incompetència.

Visca el Lleida!

Ferran Montardit

Soci 420

Victòria davant les adversitats 0-1

Els d’Emili Vicente sobreviuen a una expulsió i al constant assetjament local, amb un penal i dos pals inclosos, per endur-se una victòria d’enorme valor.

Víctor en el partit d'anada ha salvat als lleidatans // Arxiu

Jordi Brescò-lajornada.cat. El partit ha començat amb un ritme frenètic, a diferència de la tònica habitual en els partits del Lleida. Ja al minut dos, Asier ha disposat de la millor oportunitat per als blaus de tota la primera meitat, amb un potent xut que s’ha estavellat contra el travesser. La reacció alacantina no ha trigat a arribar, i ho ha fet amb una acció polèmica: en una jugada embolicada dins l’àrea, l’àrbitre ha decidit xiular el penal de Miki Massana. Malgrat la poca claredat de la jugada, és cert que els visitants no han protestat excessivament. En qualsevol cas, Víctor Ibáñez no estava disposat a veure trencada la seva espectacular ratxa d’imbatibilitat i gràcies a la seva gran aturada, la polèmica no ha anat a més. L’encarregat d’executar la pena màxima ha estat Rubén.

Lluny de desmoralitzar-se, el Dènia ha continuat buscant inaugurar el marcador portant la iniciativa del joc. Al minut 10, Dani González ha tornat a posar a prova a Ibáñez amb una falta directa que el porter del Lleida ha aconseguit aturar. Més clara ha estat l’oportunitat del minut 19, una acció en què Rubén, en acció personal, ha fet una passada enrere que Pifarré ha enviat al cos d’Ibáñez. El refús ha caigut a Pomar qui, sol i amb el porter lleidatà a terra, ha rematat de cap directament a fora.

Els minuts següents a aquesta acció han comportat una lògica davallada del ritme de joc. De mica en mica, el Lleida ha anat disputant la possessió de la pilota al Dènia fins al punt de gaudir d’alguna ocasió de perill, com les protagonitzades per Asier i Sobregrau, entrant des del lateral de l’àrea. La proximitat del descans ha provocat certa relaxació entre els jugadors, que han acusat el gran esforç dels primers minuts, de manera que les accions de perill han escassejat en l’últim tram de la primera meitat.

En el començament de la segona, el Dènia ha sortit disposat a obrir la llauna per assegurar els punts en el seu fortí. La primera ha estat claríssima, ja que Rubén ha enviat la pilota per sobre el travesser quan Ibáñez ja s’havia vist superat. Però quan més atacaven els locals, ha arribat l’únic gol del matx pel Lleida. Ha estat obra d’Asier, en una acció afortunada en què el xut del davanter basc s’ha colat a la porteria alacantina després de tocar en la cama de San José i fer una paràbola impossible per Iván Vidal.

Corria el minut 65 i el Lleida havia fet el més difícil: posar-se per davant del marcador. El debat sobre si era més adequat anar a la sentència o defensar el mínim avantatge ha estat ràpidament tancat després de l’expulsió, al 69’, de Jaume Sobregrau, en una lluita aèrea en què l’àrbitre ha interpretat el contacte del lateral lleidatà com una agressió. A partir d’aquesta acció, tot el joc s’ha encarat cap a la porteria lleidatana. El Dènia, perdent i amb superioritat numèrica, ha fet un doble canvi ofensiu per tal de buscar la igualada. Per la seva part, Vicente ha reestructurat l’equip fent debutar el central Barreda i asseient Jesús Imaz, que ja tenia una targeta groga.

Els últims vint minuts han suposat un autèntic assetjament a la porteria lleidatana, però afortunadament per als interessos dels blaus, sota pals hi havia un dels jugadors més inspirats de la categoria en les últimes jornades: Víctor Ibáñez. On no ha arribat el porter lleidatà, ho ha fet la línia defensiva, molt segura també, i on no ha arribat cap jugador de la terra ferma, ho han fet els pals. Ufarte, al 80’, i Dani González, en l’última acció del matx, han estavellat l’esfèrica contra la fusta. El Dènia no ha convertit en gol cap de les múltiples accions de les que ha disposat al llarg del partit i ja se sap que en el futbol, qui perdona ho acaba pagant. El Lleida ha sabut utilitzar les seves armes i ja es troba onze punts per sobre de la promoció de descens, i tretze per damunt de la zona de descens directe. El play-off d’ascens es troba tan sols a quatre punts. Nou objectiu a partir d’ara?

Fitxa tècnica

• Dènia: Iván Vidal; Ballester, Pomar, Gomis, San José; Dani González, Manu (Germán, 70’), Verdú (Gregory 59’), Pifarré; Rubén i Pau Franch.
• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Sobregrau, Jerson, Pau, Verdú; Jaume, Massana; Jorge Giménez (Milla, 81’), Juanma (Casquero, 88’), Imaz (Barreda, 72’); Asier.
• Àrbitre/Targetes: López Amaya (Col·legi Andalús). Ha amonestat el visitant Imaz (24’). Ha expulsat amb vermella directa el visitant Sobregrau (69’).

 

Àngel Ros nou soci del Lleida Esportiu

Aquest matí, el paer en cap ha anat a les oficines que té el club al Camp d’Esports i ha renovat el seu carnet de soci. També hi ha hagut una roda de premsa d’Albert Esteve, el president del Lleida

Foto de família aquest matí al Camp d'Esports // lleidaesportiu

Avui a les 10:30 l’alcalde de Lleida, el senyor Àngel Ros ha renovat el seu carnet de soci del Lleida Esportiu, segons ell, “cal destacar la bona acollida del projecte per part de l’afició” i que també conserva el número de soci i el seient que tenia abans “encara que quan vaig al camp mai m’assec al meu lloc” Després, el president del club Jordi Esteve, ha fet diverses declaracions de cara als mitjans, en les quals ha apuntat el bon ritme de nous abonaments (1.400 socis ja han passat per les oficines) i ha recordat “la importància del suport per part de les empreses de casa nostra” “estem renovant els patrocinadors de l’any passat però necessitem més col·laboradors”

(Pol Serveto)