Repartiment de punts que satisfà a tots dos (0-0)

Lleida i Atlètic Balears han empata a zero en un partit vistós en el qual cada equip ha dominat una part. Els dos conjunts han disposat ocasions clares per marca i el resultat final no reflecteix el que s’ha vist en el terreny de joc. Finalment un punt que satisfà als dos equips ja que pels locals sempre és bo empatar contra el líder i als visitants els permet continuar al capdamunt de la classificació amb un còmode coixí de punts.

Jordi Brescó-L’inici dels primers 45 minuts ja ha estat un clar avís del decurs de la primera meitat del matx. Quan tot just s’havia disputat el primer minut de joc, Imaz ha desaprofitat la primera oportunitat, en rematar massa creuat una pilot morta dins l’àrea. El Lleida ha comandat el joc des de l’inici, mentre que l’Atlètic Balears ha mostrat un plantejament força conservador, impropi del líder de la categoria. Les seves mostres de perill es reduïen a la lluita del davanter Dani, que treia alguna cosa positiva de cada pilota disputada amb els centrals lleidatans, com en una rematada desviada al minut 15.

Ha estat un mer miratge per als balears, que han vist com tot just un minut més tard el seu porter Xavi Ginart salvava el primer gol. Ha estat en una jugada personal de Juanma per la banda esquerra en què després de superar l’últim defensor amb molta classe ha rematat al cos del porter visitant. L’acció ha motivat el conjunt d’Emili Vicente, que a continuació ha assetjat la porteria balear. Al 21’ ha estat Ramón Verdú en una doble rematada des de la frontal de l’àrea que la defensa ha pogut resoldre, i al 22’ ha arribat la més clara de totes: una altra bona acció de Juanma per l’esquerra ha acabat amb una passada enrere, des de la línia de fons, que Jesús Imaz ha enviat al lateral de la xarxa, just al costat del pal dret de la porteria balear.

El constant perill aportat per Juanma i la serenor d’un doble pivot innovador (format per Massana i Verdú), a més de la ja habitual seguretat defensiva, feien del Lleida el total dominador del joc. Amb el pas dels minuts, però, l’assetjament ha cessat i ha donat pas a una constant decadència del ritme que ha desembocat en l’arribada del descans.

La segona meitat ha deparat un canvi en el plantejament de l’Atlètic Balears, que ha fet un pas endavant i ha optat per presionar a dalt i, d’aquesta manera, dificultar la sortida de pilota còmode des del darrere del Lleida. L’aposta li ha sortit bé, i és que la possessió ha passat a ser molt més disputada. Aquest fet ha provocat que les oportunitats hagin escassejat. Això sí, les que hi ha hagut han estat molt clares. La primera ha arribat al minut 62’, en un gol anul·lat per fora de joc de Jesús Perera després d’una falta lateral. La rèplica lleidatana també ha arribat a pilota aturada, en una acció d’estratègia que Asier ha empalmat massa creuat.

La localització del joc cada vegada ha estat més centrada a terreny lleidatà, i això s’ha notat. Els últims vint minuts han estat de domini visitant, i malgrat no tractar-se d’un assetjament constant, els balears han disposat de dues accions força clares. La primera d’elles, al 73’, en un xut ajustat al pal de Matías que Víctor ha enviat a còrner. La segona, al 79’, encara més clara, després d’una gran passada entre línies d’Antoñito que Matías ha aprofitat per superar Víctor Ibáñez amb un toc sutil. Una sutilesa que ha permés l’arribada de Jerson, que ha pogut treure la pilota sota pals quan ja es cantava el gol.

Per la seva part, el Lleida també ha tingut opcions per endur-se el matx, a través d’accions aïllades. Al 78’, Jesús Perera ha estat a punt d’introduir la pilota en la seva pròpia porteria en pentinar una centrada de Juanma. La més clara, ha arribat ja en el descompte, en què el central Mantovani ha estat providencial en evitar una rematada de Jesús Imaz des de la frontal de l’àrea petita. Finalment, ambdós equips han acabat donant per bo l’empat.

FITXA DEL PARTIT

• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Sobregrau, Pau, Jerson, Barreda; Massana, Verdú; Genís Soldevila (Cheikh, 69’), Juanma (Dani Pujol, 87’), Asier (Pere Milla, 77’); Imaz.
• Atlètic Balears:  Xavi Ginart; Izquierdo, Mantovani, Quesada, Brian Angulo; Fullana, David Sánchez, Peter (Stanley, 68’), Matías; Dani (Antoñito, 59’) i Jesús Perera (Lawal, 81’).
• Àrbitre: Sanchís Cámera. Ha amonestat els visitants Brian Angulo (27’), Izquierdo (44’), Fullana (85’) i Antoñito (89’).
• Gols: No n’hi ha hagut.
• Incidències: Partit de la 29º jornada del grup tercer de 2ª Divisió B disputat al Camp d’Esports de Lleida. S’ha guardat un minut de silenci en memòria de l’exjugador Estanislau Basora.

I per què no?

Doncs aquesta vegada sí. Reconec que des d’aquests articles d’opinió he estat molt crític amb la nova directiva del Lleida Esportiu, però aquest cop ho han fet bé.

Em refereixo a la crida que ha fet el club per tal que aquest diumenge el Camp d’Esports registri una bona entrada per acompanyar l’equip en l’importantíssim partit que jugarem contra l’Atlètic Balears. Tots els socis disposem d’un parell d’entrades per poder portar afició al camp.

A més, dóna la coincidència que hi ha un quants factors que hi col·laboren:

1)      L’horari. Penso que jugar a les 12 del migdia és el millor horari possible per la 2aB. Sí que és cert que hem de competir amb un partit de primera divisió a la tele, però no és tan influent com els de diumenge a la tarde. Esperem que acompanyi una bona previsió de temps.

2)      Ens visita el líder, l’Atlètic Balears (o Atlético Baleares, no voldria pas que ningú s’enfadés per qüestions de nom). A més és un líder consolidat a 11 punts del segon classificat. Això fa que el partit ja ofereixi bones vibracions i bones sensacions a priori. No és el mateix jugar contra el líder de la categoria que contra el cuer. No ha de ser sinònim de bon partit, però si més no, té previst ser-ho.  A les files del Balears podem trobar clàssics del futbol com Antoñito (una perla del planter del Sevilla), Jesús Perera (el recordareu per ser pichichi de 2a A amb l’Albacete), l’exjugador del Nàstic David Sánchez o Bryan Angulo. Un al·licient més.

3)      I perquè nosaltres podem! Després dels dubtes inicials de l’equip, a aquestes alçades de temporada penso que ni el més optimista podia pensar que a hores d’ara estaríem a 2 punts del play-off. Venim d’aconseguir dos victòries consecutives importants, una de molt meritòria contra l’Huracán amb dos gols del balaguerí Genís Soldevila. Els jugadors estan treballant molt bé. Víctor Ibáñez es mereix la confiança que el públic (ni jo) no li va donar a començament de temporada. Jesús Imaz està en una forma magnífica. Asier s’està convertint en un killer que tan aviat està en una àrea defensant com en l’altra marcant gols. I una sorpresa ha estat el descobriment de Carlos Barreda, un txiquet de Binéfar que pot tenir futur al nostre equip.

No serem 5000 (que va!). Però siguem 3000… Que cada soci en porti 2 més, i la dona, i els crios. Intentem convèncer tots els pseudolleidatans que mai han trepitjat el Camp d’Esports i que aquesta setmana idolatraven la visita d’un tal Sandro Rosell que va vindre amb ínfules de virrei tractant-se com si fos un mr Marshall. Diguem-los-hi que aquí també fem futbol del bo, i des de fa molts anys.

Podem guanyar, ens podem posar en play-off i ens podem mantenir. I per què no? I si no, tampoc passa res. Gaudim del bon moment de l’equip. Que d’èpoques maldades ja en vindran, ja…

I per últim un record pel president Josep Banzo que durant uns mesos difícils va presidir el club quan estava a la Tercera Divisió l’any 1969. Va aconseguir rebaixar el deute del club de 5,4 milions a 2,3 milions de pessetes. Avui en dia tot un mèrit.

Ferran Montardit

Soci 420

Poder somiar també passa per València

Un Lleida llançat busca continuar l’escalada en la classificació davant una de les sensacions del campionat, l’Huracán de València, situat només un punt per sobre dels blaus. El seu rival, arriba d’una victòria a casa davant l’Hospitalet i a només 2 punts de les posicions d’ascens.

El Lleida Esportiu s’enfronta diumenge al migdia (a partir de les 12 h) a una de les autèntiques revelacions de la temporada: l’Huracán de València. El conjunt de Manises, debutant en la categoria, es troba situat en la sisena posició de la taula classificatòria, una zona privilegiada que ha ocupat pràcticament en la totalitat del que portem de temporada. I és que el club valencià, tot i tractar-se de la primera vegada que disputa competició oficial en la tercera categoria del futbol estatal, disposa d’un important patrimoni econòmic que el va permetre comprar la plaça l’estiu passat i disposar d’una plantilla en condicions per a la duresa de la categoria.

Últimament, però, l’Huracán s’ha mostrat força irregular. Capaços del millor i del pitjor, els valencians s’han imposat al camp de l’Atlético Balears i del Reus, i han despatxat la visita de l’Hospitalet amb un 3 a 1. Això sí, fins la visita dels riberencs, els de Manises presentaven una preocupant ratxa com a locals, amb quatre jornades consecutives sense guanyar, incloent dos empats contra dos dels pitjors visitants de la categoria, com són el Dènia i el Saragossa B. I és que el gran secret d’aquest Huracán és la seva gran actuació a domicili, on han aconseguit cinc victòries, sis empats i tan sols tres derrotes.

Els d’Emili Vicente ja van tastar de primera mà la duresa dels valencians en el partit de la primera volta, on no van poder passar de l’empat a u. Això sí, dinou partits després, els lleidatans presenten un aspecte totalment renovat i truca amb força i decisió la porta del play-off. La setmana passada ja va superar un rival directe en la lluita, l’Ontinyent, i aquesta té una nova oportunitat per seguir demostrant el seu potencial.

El tècnic lleidatà n’és conscient i per aquest motiu ha fet viatjar els seus jugadors cap a València dissabte al matí per ocncentrar-los en un centre esportiu d’alt rendiment. Fer pinya és bàsic en un moment tan important de la temporada com aquest. De cara al partit, Vicente seguirà sense poder comptar amb David Giménez, a qui se li afegeix Jorge Giménez, finalment descartat per la lesió al dit per precaució. Vicente tampoc podrà comptar amb el migcentre Miki Massana, que compleix un partit de sanció. Qui si viatja és el porter Víctor Ibáñez, tot i haver patit un procés gripal durant aquesta setmana. FOTO: Araponent.cat

Fitxa tècnica (alineacions probables)

• Huracán València: Fran; Mateos, Akapo, Amarilla, Alexis; Hernández, Omar, Javi Moreno, Sergio Cuesta; Willian i Luis Ángel.
• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Sobregrau, Jerson, Pau, Barreda; Verdú, Jaume; Juanma, Genís Soldevila, Asier; Imaz.

Més i més notícies del Lleida Esportiu

En aquests últims dies hem tingut notícies ben importants del Lleida Esportiu: primerament avui s’ha anunciat el fitxatge d’Aberto Montero, el porter que substituirà Palau i també s’ha anunciat la presentació de la base a més d’una concentració especial dels blaus per preparar el partit de Diumenge davant l’Huracán.

Alberto Montero viatjarà ja amb l'equip // notícias Álava

Primerament cal esmentar que el Lleida Esportiu ha contractat al porter Alberto Montero provinent del Deportivo Alavés. Es tracta d’un jugador natural de Barcelona de 26 anys. Montero fitxa pel que queda de temporada i la vinent. Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona també ha jugat al Badalona, el Club Deportivo Roquetas i a l’Alavés, d’on prové. El jugador ve a substituir Sergi Palau després de rebre la confirmació de la Federació Espanyola de Futbol. Montero coneixerà demà al matí als seus companys i s’unirà a l’expedició blava que marxarà dissabte al matí cap a terres valencianes.

D’altra banda també hem conegut que l’equip blau realitzarà una concentració al centre esportiu d’alt rendiment La Petxina de València per poder preparar millor el vital partit contra l’Huracán. Els jugadors podran gaudir d’instal·lacions ben equipades amb piscina, biblioteca esportiva, clínica de medicina esportiva i un centre d’hidroteràpia i fisioteràpia entre d’altres. Tots els integrants de l’expedició tenen previst marxar del pàrquing del Camp d’Esports dissabte al matí i fer l’últim entrenament abans del partit contra el Huracán Valencia el dissabte al mateix estadi on tindrà lloc el matx, el poliesportiu municipal de Manises.

Finalment, la Revista Som i Serem ha explicat que en el pròxim partit al Camp d’Esports (davant el líder Atlètic Balears) es farà la presentació oficial de la base (que ja tocava) abans del matx. Els nois de l’Infantil-Aleví-Juvenil-Cadet i Escola sortiran a la gespa del camp per presentar-se davant l’afició.

Tres punts d’or per un bon Lleida (2-0)

Els d’Emili Vicente s’aprofiten de les mancances de l’Ontinyent per seguir amb l’escalada en la classificació i situar-se a tan sols dos punts de la zona de play-off d’ascens. Els lleidatans fan gala d’una gran seguretat defensiva i una notable efectivitat per solucionar sense angúnies un partit plàcid. 

La prèvia del partit ha deixat l’única mala notícia de la tarda: l’extrem valencià Jorge Giménez s’ha fet un tall a la mà que li ha afectat el tendó, de manera que no ha pogut entrar finalment en la convocatòria d’Emili Vicente. El tècnic lleidatà s’ha vist obligat a donar entrada a Genís Soldevila, mentre que la resta de components de l’alineació titular han estat els mateixos que van arrencar el valuós empat de la Feixa Llarga.

La primera meitat del matx ha estat marcada per l’ensopiment, provocat per l’excessiu respecte entre dos rivals directes que han estat molts minuts temptejant les seves possibilitats. Tan sols una gran rematada de cap d’Asier, que ha rebut una resposta encara millor del porter visitant Alberto, ha posat emoció a un joc marcat per les constants imprecisions. Els locals mostraven més voluntat de crear perill, tot i que sense aconseguir-ho, mentre que els visitants es mostraven ben plantats al darrere i aprofitaven les accions a pilota aturada per apropar-se a l’àrea lleidatana.

Els cinc minuts finals del primer temps, però, han portat tota la emoció que s’ha trobat a faltar anteriorment. Al 42’, una sortida perillosa al contraatac ha obligat Azparren a cometre una dura falta. El central basc ha vist la targeta groga, així com el defensor de l’Ontinyent Raúl Muñoz, que ha protestat airadament el color de la targeta per a Azparren. Poc es debia imaginar el central valencià que aquestes queixes l’acabarien condemnant de la manera més cruel. I és que tan sols dos minuts més tard i després d’una jugada personal d’Asier dins l’àrea, la pilota ha arribat a peus de Juanma, que després d’un excel·lent retall ha estat obstruït dins l’àrea… per Raúl Muñoz. Penal clar i segona amonestació per al jugador de l’Ontinyent. Asier no ha perdonat i ha posat el partit molt de cara per als blaus.

Tot i l’expulsió d’un dels seus centrals, l’Ontinyent no ha realitzat cap subtitució en el descans, sinó que ha realitzat alguns ajustaments tàctics: El lateral Borja ha passat a ocupar la posició de central dret, mentre que Ález ha enraderit la seva posició fins al lateral. La tònica de joc ha seguit molt semblant a la de la primera part, amb un Lleida dominador que ha sabut jugar amb la tranquil·litat de veure’s superior en el marcador i numèricament sobre el terreny de joc. Tot i això, les opcions d’Ontinyent d’empatar (molt minces) seguien presents, de manera que l’arribada d’un gol era necessària.

I la sentència no ha tardat en arribar. Al minut 62’, Jesús Imaz ha agafat l’esquena dels defensors valencians i ha convertit una puntada llarga en una passada excel·lent. El jove davanter lleidatà ha encarat amb calma el porter Alberto i la superat des de la frontal, situant el 2-0 en el marcador. A partir d’aquesta acció, els visitants han abaixat els braços i han permés que el Lleida hagi jugat relaxat, sense arriscar, els minuts restants de partit. Ni els canvis per part dels dos equips han modificat aquesta dinàmica, si bé és cert que en els últims deu minuts el marcador s’ha pogut moure. En primer lloc, a favor dels locals en tres accions pràcticament consecutives de Verdú, Imaz i Asier. Finalment, ja en el 88’, a favor dels valencians, després d’una acció del jove Bardolet que Víctor ha enviat a còrner amb una gran aturada a mà canviada.

Fitxa tècnica

• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Sobregrau, Jerson, Azparren, Barreda; Massana (Verdú, 75’), Jaume; Juanma, Asier (Dani Pujol, 85’), Genís Soldevila (Cheikh, 69’); Imaz.
• Ontinyent: Alberto; Borja, Óscar López, Raúl Muñoz, Alegre; Navarro (Urrea, 83’), Álex Cacho, Salero (Bardolet, 82’), Kikín; Gio i Javi Goméz (Carlitos López, 67’).
• Àrbitre: Sagués Oscoz (Col·legi basc): Ha ensenyat targeta groga als locals Azparren (42’), Sobregrau (51’) i Massana (60’) i als visitants Raúl Muñoz (42’ i 44’) i Giovani (59’). Ha expulsat per doble amonestació el visitant Raúl Muñoz (44’).
• Gols: 1-0, Asier (p) (45’); 2-0, Imaz (62’

4.000 persones empenyen el Lleida Bàsquet (69-65)

El Lleida Bàsquet ha rebut una injecció de moral avui al derrotar amb una gran imatge al Cáceres, si bé a l’últim quart els locals han patit el cansament la resta del partit ha sigut un espectacle, especialment de Detrick i Jonathan Kale. L’últim fitxatge Steve D’Agostino no ha pogut jugar degut a que no tenia la fitxa federativa. Després d’una setmana on els aspectes extra esportius han marcat l’actualitat del club, l’equip ha demostrat sobre la pista la seva qualitat i maduresa que li han permès emportar-se el triomf.

 Els lleidatans han sortit una mica freds i els extremenys han anotat un parcial de 2 a 10 en els primers compassos de partit.  Arran d’un minut de temps mort demanat per Ricard Casas, els jugadors han augmentat la intensitat defensiva i han aconseguit acabar el quart només un punt per sota, 18 a 19. La baixa de d’Agostino ha fet que Detrick jugués molts minuts com a base donant descans a Jose Simeón.

El segon període ha començat molt bé pels locals, que amb 6 punts consecutius de Kale i un triple de Detrick s’han situat vuit punts per sobre, 21 a 29. Els visitants s’han ofegat en la gran defensa blava que els ha permès marxar en el marcador. Cinc punts de Ramsdell i una cistella d’Alzamora en el darrer segon després d’un contraatac perfecte han situat el 39 a 28 al descans.  El  parcial del segon quart ha estat de 21 a 9 i hem tornat a veure la millor versió defensiva dels homes de Ricard Casas.  En l’apartat ofensiu Jonathan Kale ha estat el dominador de la pintura amb 10 punts al descans i Detrick, també amb 10 punts, ha estat molt inspirat en el llançament exterior.

A la represa, Kale i Detrick han continuat amb el seu xou particular i han situat el màxim avantatge a favor dels lleidatans: 55 a 37.  Entre els dos jugadors han anotat 13 dels 18 punts de l’equip en el tercer parcial. La defensa continuava funcionant, però els visitants han reaccionat en els minuts finals i han rebaixat la diferència fins al 57 a 46, amb qual ha acabat el quart.  L’equip ha estat molt ficat en el partit i semblava que avui no hauríem de patir tant, però en el darrer quart el Càceres ha pogut retallar distàncies i entrar de nou en el partit.

L’úlim quart ha estat el més fluix dels lleidatans, que han pagat l’esforç de jugar amb una rotació de només vuit homes. Detrick ha continuat amb la seva exhibició i s’ha ficat l’equip a l’esquena en els moments més difícils. Els visitants s’han situat 61 a 57 a tres minuts pel final però un triple de Detrick i un altre de Ramsdell  han consolidat la victòria. El marcador final ha estat de 69 a 65 i els jugadors i l’afició han celebrat el resultat que els consolida en les posicions de privilegi i els acosta als play-offs.

FOTO: Diari SEGRE

I la joventut, què en pensarà de les directives del Lleida?

Doncs això mateix. Tot el jovent que és soci del Lleida i que té 20 o menys anys pensarà que per ser directiu d’un equip de futbol cal ser el més incompetent possible. El col·lectiu de directius de clubs de futbol que porten el nom de Lleida s’ha guanyat una imatge que rigui-se’n vostè del capità del Costa Concordia.

Suposo que algun soci octogenari deu quedar pel Camp d’Esports que recordi les èpoques del Sebastià Tàsies i l’Eduardo Estadella. Noms que han passat al patrimoni històrico-esportiu lleidatà com a fundadors i primers presidents del que ara anomenem Lleida Esportiu.

Els que ja tenen la seixantena recordaran els anys il·lustres de la terna formada per Laureà Torres, Antoni Teixidó i Ramon Vilaltella. Aquest últim el millor president de la historia segons el sempre experimentat col·lectiu sexagenari de lateral del Camp d’Esports. La veritat és que, vist el que s’ha vist darrerament, tampoc calen gaires mèrits per ser el millor president.

Els que tenim la trentena no vam viure l’era Vilaltella i per això encara podem recordar les juntes directives del Mario Duran i la de la primera etapa d’Antoni Gausí com a glorioses. I posaria la mà al foc per dir que tots els de la nostra generació triaríem al Mario com a millor president. Tot i això, el mandat Duran també va tenir algun punt negre com l’afer Boya, però quan ens va portar l’equip a 1a divisió ja li vam perdonar tot. A més l’etapa següent a la del Duran amb el Jaume Llauradó i el Josep Lluís González va ser de bojos… Cada cop que tinc una visió del Llauradó al Camp d’Esports m’agafa mal de panxa…

Però els que tenen pocs anys, què i qui recordaran? El Tatxo Benet, el Xavier Massana i la resta de parents endollats dins del club? El Nacho Rivadulla? El pobre del Miquel Pons que espero que algun dia ens expliqui que va passar amb el Massana? El vitalici i opac Josep Menchon? L’Annabel Junyent i la seva farsa de la venda del club? Els germans Esteve (encara no sé qui és el president jo, si l’Albert o el Jordi)?… és que hi ha un panorama de noms que fan asfarair!

Ja no dic que es facin les coses a la perfecció perquè per un tema estadístic ja sabem que és al 100% impossible. Només demano sentit comú i coherència. Quina imatge hem donat com a club els últims anys? I la que continuem donant ara? Calia gestionar l’afer Canario i Azparren d’una altra manera. No s’ha de jugar amb la professionalitat de la gent deixant-los sense cobrar. Rendiment esportiu apart, Canario no ha aportat el que s’esperava d’ell, però no és ètica ni moral la situació viscuda per aquests jugadors. Un club que acaba de néixer no es mereix tenir la propaganda feta per culpa d’aquesta incompetència.

Visca el Lleida!

Ferran Montardit

Soci 420

Carlos Barreda arriba al Lleida

Per fi podem anunciar un fitxatge del Lleida Esportiu! Després d’unes vacances plenes de rumors el Lleida ha fet oficial el primer fitxatge del mercat d’hivern: Carlos Barreda l’exjugador de l’Sporting Mahonés ja estarà a les ordres d’Emili Vicente el pròim dimecres al Terraferma.

L'Aragonés entrenarà el dimecres ja amb tot l'equip // futbolbalear

Ja en els últims dies del 2011 apareixia el rumor de que Carlos Barreda podria interessar al Lleida, el jugador de Binèfar havia abandonat l’Sporting Mahonés i es plantejava l’opció lleidatana ja que suposaria estar a prop del seu poble natal. Aquest defensa de 22 anys pot jugar de lateral i fins i tot de central, així que podria cobrir la baixa de Verdú per acumulació de targetes aquest pròxim Diumenge a Reus. Tot i ser jove té experiència en la 2ab ja que l’any passat ja va militar en aquesta categoria amb 30 partits jugats i 4 gols marcats. Va nèixer el 22 de febrer de 1989, medeix 1’75 metres i pesa 72 kilos.

Puntet d’or a Oriola

El Lleida Esportiu ha aconseguit un punt molt valuós al camp del segon classificat completant un bon partit en defensa però sense crear moltes ocasions de perill. 

El Lleida es manté en zona de ningú en la classificació // orihueladigital.es

El Lleida ha sortit sense por a Los Arcos, fent-se amb el control d’una pilota que, d’altra banda, l’Oriola tampoc ha buscat excessivament: els alacantins han basat el seu joc en una defensa ordenada i ràpides sortides al contraatac, buscant l’esquena de l’avançada defensa lleidatana. El lamentable estat del terreny de joc, que ha provocat constants relliscades dels jugadors, tampoc ha propiciat un joc gaire dinàmic, i sobretot, precís.

La primera acció de perill ha arribat al minut 10, en una doble oportunitat de Dani Gómez que els germans Bosch han pogut solucionar sense problemes. La resposta visitant ha arribat a pilota parada, al 14, en una esfèrica pentinada d’esquenes per Pau que Unai Alba ha atrapat amb seguretat. El perill ha continuat i ha donat pas a l’oportunitat més clara de la primera meitat, en una rematada de cap massa alta de Dani Gómez, a centrada de Teo, al minut 18.

A partir d’aquest moment, el ritme de joc ha anat decaient a causa, sobretot, de les interrupcions i de la dificultat de trenar jugades sobre una gespa en aquest estat. La precisió en les passades ha desaparegut per complet i, amb ella, les accions de perill. S’ha arribat al descans amb empat a 0, demostrant la por d’ambdós equips d’encaixar algun gol, preocupació més gran que no pas la d’inaugurar el marcador.

El Lleida ha sortit endollat en l’inici de la segona part, decidit a buscar el gol. Casquero, amb un tímid xut des de la frontal, al 48’, ha estat el primer en avisar. A continuació ha estat Verdú, de falta directa, qui ha obligat a intervenir el porter local. La més clara ha arribat dos minuts després, en una rematada de Jorge Giménez des del vèrtex de l’àrea que ha sortit massa creuada.

Poc a poc, el partit s’ha anat calentant, a causa de la creixent desesperació dels atacants locals, anul·lats durant pràcticament els 90 minuts. Verdú ha rebut un clar cop de colze d’Óscar Rico, però ni l’àrbitre ni el seu assistent ho han vist. Les interrupcions en el joc han trencat la bona dinàmica del Lleida, i han tornat l’Oriola en el partit. Al minut 70, els locals han disposat de l’opció més clara del partit per marcar: Cases ha agafat l’esquena d’Azparren i, des del lateral de l’àrea, ha enviat una passada enrere que Espadas, totalment sol, ha enviat per sobre del travesser. L’ha perjudicat el mal estat de la gespa, que ha fet que la pilota botés un pèl abans que el davanter local l’impactés.

Dos minuts després, ha estat Dani Gómez qui ho ha intentat, amb un xut des de tres quarts de camp que ha marxat fregant el pal. Després d’aquesta oportunitat ha arribat una de les accions clau del matx: l’àrbitre ha ensenyat la segona groga a Imaz, sembla que per protestar, i ha deixat el Lleida amb deu jugadors. A partir d’aquest moment, el punt que s’estava aconseguint al camp del segon ha passat de ser valuós a ser d’or, i Emili Vicente ho ha vist clar,  reforçant el mig del camp amb l’entrada de Miki Massana. Els lleidatans no han passat excessives angúnies i ha acabat complint el seu objectiu de manera molt treballada i merescuda.

El Lleida ha sortit sense por a Los Arcos, fent-se amb el control d’una pilota que, d’altra banda, l’Oriola tampoc ha buscat excessivament: els alacantins han basat el seu joc en una defensa ordenada i ràpides sortides al contraatac, buscant l’esquena de l’avançada defensa lleidatana. El lamentable estat del terreny de joc, que ha provocat constants relliscades dels jugadors, tampoc ha propiciat un joc gaire dinàmic, i sobretot, precís.

La primera acció de perill ha arribat al minut 10, en una doble oportunitat de Dani Gómez que els germans Bosch han pogut solucionar sense problemes. La resposta visitant ha arribat a pilota parada, al 14, en una esfèrica pentinada d’esquenes per Pau que Unai Alba ha atrapat amb seguretat. El perill ha continuat i ha donat pas a l’oportunitat més clara de la primera meitat, en una rematada de cap massa alta de Dani Gómez, a centrada de Teo, al minut 18.

A partir d’aquest moment, el ritme de joc ha anat decaient a causa, sobretot, de les interrupcions i de la dificultat de trenar jugades sobre una gespa en aquest estat. La precisió en les passades ha desaparegut per complet i, amb ella, les accions de perill. S’ha arribat al descans amb empat a 0, demostrant la por d’ambdós equips d’encaixar algun gol, preocupació més gran que no pas la d’inaugurar el marcador.

El Lleida ha sortit endollat en l’inici de la segona part, decidit a buscar el gol. Casquero, amb un tímid xut des de la frontal, al 48’, ha estat el primer en avisar. A continuació ha estat Verdú, de falta directa, qui ha obligat a intervenir el porter local. La més clara ha arribat dos minuts després, en una rematada de Jorge Giménez des del vèrtex de l’àrea que ha sortit massa creuada.

Poc a poc, el partit s’ha anat calentant, a causa de la creixent desesperació dels atacants locals, anul·lats durant pràcticament els 90 minuts. Verdú ha rebut un clar cop de colze d’Óscar Rico, però ni l’àrbitre ni el seu assistent ho han vist. Les interrupcions en el joc han trencat la bona dinàmica del Lleida, i han tornat l’Oriola en el partit. Al minut 70, els locals han disposat de l’opció més clara del partit per marcar: Cases ha agafat l’esquena d’Azparren i, des del lateral de l’àrea, ha enviat una passada enrere que Espadas, totalment sol, ha enviat per sobre del travesser. L’ha perjudicat el mal estat de la gespa, que ha fet que la pilota botés un pèl abans que el davanter local l’impactés.

Moment de l'expulsió d'Imaz // Grup Lleida Esportiu

Dos minuts després, ha estat Dani Gómez qui ho ha intentat, amb un xut des de tres quarts de camp que ha marxat fregant el pal. Després d’aquesta oportunitat ha arribat una de les accions clau del matx: l’àrbitre ha ensenyat la segona groga a Imaz, sembla que per protestar, i ha deixat el Lleida amb deu jugadors. A partir d’aquest moment, el punt que s’estava aconseguint al camp del segon ha passat de ser valuós a ser d’or, i Emili Vicente ho ha vist clar,  reforçant el mig del camp amb l’entrada de Miki Massana. Els lleidatans no han passat excessives angúnies i ha acabat complint el seu objectiu de manera molt treballada i merescuda.

Fitxa tècnica

• Oriola: Unai Alba; Navarro, Delgado, Benja (Fleky, 85’), Alex Garcia; Enrique, Arques, Teo (Espadas, 54’), Óscar Rico; Cases (Miguel Ángel, 90’) i Dani Gómez.
• Lleida Esportiu: Víctor Ibáñez; Pau, Jerson, Azparren, Verdú; Jaume, Casquero, Jorge Giménez (Massana, 88’), Imaz, Asier; Ballesteros (Juanma, 66’).
• Àrbitre/Targetes: Collado López (Castella – La Manxa). Ha amonestat el local Teo (24’), Óscar Rico (68’) i Dani Gímez (72’) i els visitants Verdú (34’), Casquero (44’) i Imaz (65’ i 79’). Ha expulsat per doble amonestació el visitant Imaz (79’).

Rumors pel mercat d’hivern

A Lleida ja estan començant a aparèixer els primers rumors pel mercat d’hivern, Colorado i Genís Soldevila són els que més han sonat els últims dies.

En cas de tornar, Colorado seria un gran reforç // SPORT

 El Lleida Esportiu tornarà el pròxim dia 2 als entrenaments, i encara que no s’espera cap incorporació ja per aquella data, a la capital del Segrià ja han arribat força rumors: Un creador seria el principal objectiu de la directiva, però la defensa i l’atac també podrien tenir incorporacions. D’altra banda segons explica el diari SEGRE, molts dels jugadors pertanyents a equips que no tenen les nòmines al dia, s’han interessat per venir a Lleida davant la seguretat econòmica del club. Amb tants rumors sembla lògic que hi hauran baixes ja que l’equip té totes les fitxes ocupades.

• El primer rumor refereix al migcampista de l’Sporting Mahonés Genís Soldevila, és un interior adaptable a tots dues bandes format a la base de la U.E. Lleida. A part també és golejador (8 gols i 13 asistències en 25 partits de la passada campanya a 3a) i podria ajudar a corregir la falta de gol que l’equip ha tingut en les últimes jornades. El jove provinent del Balaguer va marxar de l’equip l’any passat junt amb el seu entrenador Lluís Elcacho però sembla que amb els impagaments dels balears podria tornar a terres lleidatanes. Cliqueu per veure un golàs del jugador des de casa seva davant el Manacor.

• Altrament, també es parla de A. Colorado, el migcampista de Jerez ja va militar al Lleida la passada temporada i compliria les exigències del cos tècnic al mig del camp, a més ja sabem per experiènciat que té un gran llançament a pilota aturada. Tot i que el fitxatge serà complicat ja que el jugador juga a l’Albacete: equip viu a la copa del Rei i amb aspiracions de play-off, cal esmentar que la seva fitxa és força alta.

• Finalment el jugador de Binéfar Carlos Barreda s’ha ofert al club lleidatà per la seguretat econòmica en les nòmines, el defensa arrossega impagaments del Sporting Mahonés i com la majoria dels seus jugadors està buscant sortida aquest hivern. Es tracta d’un defensa polivalent que podria jugar de lateral (dret o esquerra) o fins i tot de central; Serviria per reduir l’alt vagatge de gols en contra que ha tingut el Lleida Esportiu en la primera volta.