I la joventut, què en pensarà de les directives del Lleida?

Doncs això mateix. Tot el jovent que és soci del Lleida i que té 20 o menys anys pensarà que per ser directiu d’un equip de futbol cal ser el més incompetent possible. El col·lectiu de directius de clubs de futbol que porten el nom de Lleida s’ha guanyat una imatge que rigui-se’n vostè del capità del Costa Concordia.

Suposo que algun soci octogenari deu quedar pel Camp d’Esports que recordi les èpoques del Sebastià Tàsies i l’Eduardo Estadella. Noms que han passat al patrimoni històrico-esportiu lleidatà com a fundadors i primers presidents del que ara anomenem Lleida Esportiu.

Els que ja tenen la seixantena recordaran els anys il·lustres de la terna formada per Laureà Torres, Antoni Teixidó i Ramon Vilaltella. Aquest últim el millor president de la historia segons el sempre experimentat col·lectiu sexagenari de lateral del Camp d’Esports. La veritat és que, vist el que s’ha vist darrerament, tampoc calen gaires mèrits per ser el millor president.

Els que tenim la trentena no vam viure l’era Vilaltella i per això encara podem recordar les juntes directives del Mario Duran i la de la primera etapa d’Antoni Gausí com a glorioses. I posaria la mà al foc per dir que tots els de la nostra generació triaríem al Mario com a millor president. Tot i això, el mandat Duran també va tenir algun punt negre com l’afer Boya, però quan ens va portar l’equip a 1a divisió ja li vam perdonar tot. A més l’etapa següent a la del Duran amb el Jaume Llauradó i el Josep Lluís González va ser de bojos… Cada cop que tinc una visió del Llauradó al Camp d’Esports m’agafa mal de panxa…

Però els que tenen pocs anys, què i qui recordaran? El Tatxo Benet, el Xavier Massana i la resta de parents endollats dins del club? El Nacho Rivadulla? El pobre del Miquel Pons que espero que algun dia ens expliqui que va passar amb el Massana? El vitalici i opac Josep Menchon? L’Annabel Junyent i la seva farsa de la venda del club? Els germans Esteve (encara no sé qui és el president jo, si l’Albert o el Jordi)?… és que hi ha un panorama de noms que fan asfarair!

Ja no dic que es facin les coses a la perfecció perquè per un tema estadístic ja sabem que és al 100% impossible. Només demano sentit comú i coherència. Quina imatge hem donat com a club els últims anys? I la que continuem donant ara? Calia gestionar l’afer Canario i Azparren d’una altra manera. No s’ha de jugar amb la professionalitat de la gent deixant-los sense cobrar. Rendiment esportiu apart, Canario no ha aportat el que s’esperava d’ell, però no és ètica ni moral la situació viscuda per aquests jugadors. Un club que acaba de néixer no es mereix tenir la propaganda feta per culpa d’aquesta incompetència.

Visca el Lleida!

Ferran Montardit

Soci 420

Carta als Reixos

Els jugadors del Lleida van fer una visita nadalenca a l'Arnau de Vilanova

Benvolguts reixos, aprofito que segur vostès llegeixen l’actualitat del Lleida, per fer-los arribar la meua carta. Ja sé que el nostre club no és pas exemple de bon comportament. Personatges com Xavier Massana, Tatxo Benet o Nacho Rivadulla fan que Iñaki Urdangarin o Félix Millet puguin ser vistos com germanetes dels pobres. Però espero que no ho tinguin en compte i continuïn llegint la meua carta.

Així Els socis sapiguem qui és el president. No sé vostès però jo tinc un embolic de Jordis i Alberts i no sé què hi fa cadascú.

• Ens portin un responsable de màrqueting amb ganes i una mica de cara i ulls. Una persona que aconsegueixi patrocinadors. Si no es pot aconseguir un de 120.000 € que aconsegueixi 100 de 1.200 €. Però que es mogui i vagi empresa per empresa. Allò que fan altres clubs esportius de la ciutat i que ho veiem com a normal, no?
• Portin una mica de txispeta a jugadors que suposo que la tenen, però que jo no els hi acabo de veure. O no la sé trobar. Jugadors que ens van vendre com a cracks i que han sortit més aviat catacrocks…
• Que Carlos Casquero o Jorge Jiménez no es lesionin cada 2 partits. I portin la recuperació pel Dani Pujol, que cada setmana tuiteja que ja està però no acaba d’estar bé del tot pel que es veu, el pobre.
• Que al juny el nostre club, es digui Lleida Esportiu, Unió Esportiva Lleida, Lleida 1939 o Lleida la Repera continuï i puguem gaudir del futbol… que tal i com estan les coses no ho veig gens de clar.
• A l’Álex Colorado. Així de simple, a veure si ens el poden portar cap aquí… que a l’Albacete tampoc el necessiten tant.
• Que torni el café de Nespresso al bar de lateral del Camp d’Esports. Ja no demano que abaixin el preu (1,5 € !!), però per aquest preu sí que almenys torni la qualitat.

Espero no haver-me passat gaire, però ja veuen que m’he portat bé i que amb la crisi no he demanat quartos, només bones intencions. Suposo que m’ho agrairan portant-me tot el que he demanat, no?. Gràcies per endavant. Si no m’ho porten l’any que ve hauré de confiar amb lo tronc.

Bon Nadal i bones Festesl!

Ferran Montardit

Soci 420

Lluís Elcacho

M’he estat esperant a que acabés el partit entre l’Sporting Maonés i el Lleida per escriure aquest article. Més que res per si l’equip que ara entrena el bo del Lluís Elcacho ens fotia alguna barbaritat. Però com no ha estat així encara m’atreveixo a fer un article lloant una mica la seua figura. De fet diria que ens ha fet un favor, en aquest partit  hem descobert que el nostre porter potser tampoc és tan dolent com semblava.

Bé, el que volia dir és que, potser, el Lluís ha estat un jugador oblidat pels lleidatans. Si més no és la sensació que m’ha donat. Tant Miguel Rubio com Antoni Palau, companys seus de quinta, sempre els hem tingut més presents. Potser ha estat perquè tant el Rubio com el tractor de Torrefarrera van fer tota la seua carrera al nostre equip i l’Elcacho va passar 8 temporades al Real Oviedo.

Elcacho, Rubio i Palau va ser la penúltima gran fornada de jugadors lleidatans sorgits del nostre planter. A finals dels vuitanta, Elcacho era traspassat a l’Oviedo per uns pocs milions de pessetes (no m’atreveixo a donar la quantitat de memòria). És cert que, en un primer moment, no va sentar gaire bé als lleidatans aquell traspàs d’Elcacho a l’Oviedo. Segons es diu, va firmar sense el consentiment de la directiva presidida aleshores per Antoni Gausí, el qual tenia unes gestions molt avançades per traspassar-lo al Saragossa. Tot i això, l’afició lleidatana vam seguir contents el seu periple a l’Oviedo, ja que era un jugador força estimat.

Al Lluís el vam recuperar la temporada 94-95, juntament amb els fitxatges de Babunski, Michel Pineda i Salillas. Una temporada que va començar amb tot de luxe fent l’stage al temple dels pixapins, el Muntanyà, i acabant-la amb aquella fatídica promoció contra un altre Sporting i que servia d’adéu al gran Mané.

A Rubio i Palau se’ls va fer un partit homenatge contra el Saragossa l’any 1996, quan es van retirar. La casualitat feia que aquell any fos un any fatídic pel futbol lleidatà: l’únic jugador lleidatà que voltava per aquí, Héctor Besora fitxava pel Real Madrid i s’eliminava l’amateur de Preferent. Tot i que el vam arribar a tenir de 2n entrenador penso que Lluís Elcacho ha estat una mica maltractat per tots nosaltres. Molta sort Lluís!

Ferran Montardit

Soci 420

Llums i ombres del nou Lleida Esportiu

Lo nou Lleida ja fa un mes i mig que roda. Es digui Unió Esportiva Lleida, es digui Lleida 1939 o Lleida Esportiu, l’equip continua sent lo nostre Lleida. I el que és important, per bé o per mal, he notat que als bars es parla del nostre futbol. Així que benvingut sigui l’hereu lleidatà.

Hem començat la temporada amb unes curioses estadístiques contradictòries. Estem molt contents perquè tenim la millor davantera del grup 3 de la 2aB i al mateix temps estem preocupats perquè devem ser la pitjor defensa (o porteria) del grup 3 de la 2aB. Aquest sentiment cotradictori no només el tinc en els resulats sinó en altres detalls referents al club.
Llums:
1) Segurament la massa social del club sigui la mateixa de sempre (porto molts anys veient la mateixa gent al Camp d’Esports), però em sembla veure que l’afició està més implicada al club. El fet de tenir una nova penya com És un Sentiment o nous mitjans de divulgació del club via web o via twitter mostra la il·lusió de l’afició (i recalco, de l’afició) d’estar al costat del nou club ressuscitat.
2) L’Emili Vicente s’ha quedat i penso que és el millor entrenador que podem tenir. Treballador, que s’aixeca d’hora, i sense que li donin medalles del Parlament.
3) Hi ha dos personatges dins del club, com són el David Freixes i l’Oscar Sarramia, que s’estan fent un fart de pencar intentant moure l’àrea social del club. Cosa que, en aquesta ciutat, no és gens fàcil. Deu ser l’única ciutat del món on la gent és d’un equip de futbol que no és el del lloc on viu…
4) El Jesús Imaz ja s’ha convertit en la nova perla del planter lleidatà. Ha començat la temporada en un estat de forma incommensurable.

Però, ara bé…
1) La directiva o qui mani al club és un grup de gent bastant opac. Sabem que hi ha els germans Esteve (Jordi i Albert), però no es prodiguen gaire ni en presentacions ni en rodes de premsa. Estaria molt bé que donessin una mica més de visibilitat de cara al soci. Només coneixem els comunicats que deu fer l’Àlex Bonet… I qui és l’Albert Jové? És cert que l’Àlex viu a Madrid i l’altre viu a Vic? Què hi fa el Tatxo Benet a darrere un altre cop?
2) Què és el què va passar exactament amb Sisco Pujol? Perquè es va baixar tan aviat del vaixell? L’explicació “oficial” és que el projecte se li va fer “massa gran”, però…
3) Per què ningú ha explicat que va passar amb Xavier Gabernet? Per què tot el que se sap és només a través del jugador? Per què se’l va fer fora i després hem anat com a desesperats buscant un lateral dret?
4) Quin interès hi ha per fer jugar a Víctor Ibáñez a la porteria? Amb les actuacions que porta fent, no seria millor donar-li l’oportunitat al Sergi Palau que és de la casa? O potser a algú l’interessa fer jugar abans un fitxatge que un del planter?
5) El projecte del club no il·lusiona gens. Pel que em sembla i si tot va bé, és un projecte per passar-nos uns quants anys a 2a B. I això sí no petem. Perquè al futbol, el que mana són els quartos… i de quartos, en té aquesta directiva?
I sobretot, sobretot, sobretot… visca el Lleida. Això que no falto!

Ferran Montardit, soci 420.